naturalment curiosos
Marc Talló i Neus Mestre
S’acaba l’estiu i amb ell les vacances. Alguns de vosaltres potser heu gaudit d’un viatge a un destí remot on la diferència horària és considerable. Ahir una amiga ens va explicar que havia viatjat a Chicago. Feia una setmana que havia arribat i la diferència horària li havia passat factura: va arribar a les nou del vespre, que correspon a les dues del migdia de Chicago. Aquella nit no va poder dormir i en canvi, al matí, no hi havia manera de despertar-la. Per sort, dos dies més tard ja es va adaptar al nostre horari. Aquesta alteració del son temporal és el que es coneix com a jet lag.
Quan tenim jet lag el nostre cos segueix el ritme a què estava acostumat, independentment de l’hora que sigui. Aquest efecte és conseqüència d’un rellotge biològic que ens dicta quan hem d’estar desperts i quan no.
El rellotge biològic es manté per la melatonina, una hormona que viatja per la sang. Abans de despertar-nos el nostre cervell envia l’ordre d’alliberar molta melatonina a la sang i aquesta comença el seu viatge de despertar les parts del cos per on passa. La melatonina seria un despertador que va cridant: “Bon dia cèl·lules! Ja podeu començar a treballar”. Així, de mica en mica, el nostre cos es desperta per estar actiu quan ens llevem. A mesura que va passant el dia, la melatonina es va degradant i el cervell deixa d’alliberar-ne. Quan queda poca melatonina a la sang el nostre cos necessita anar a dormir i reposar fins a l’endemà. Així doncs, la melatonina és la pila del nostre rellotge biològic.
Quan tenim jet lag, la melatonina ens manté desperts quan tothom està dormint i és fosc ja que el nostre cos encara segueix l’horari de durant el viatge. Per adaptar-nos al nou horari i sincronitzar-nos amb l’entorn cal poder percebre’l. L’ull s’encarrega d’aquesta missió: avisa al cervell quan hi ha llum i quan no n’hi ha. Hem comentat que la melatonina és alliberada pel cervell. Doncs bé, si l’ull no percep llum li diu al cervell que descansi i que encara no alliberi melatonina. Així, al cap d’uns dies el nostre rellotge biològic queda ajustat. L’ull actuaria com la peça dels rellotges que ens permet canviar l’hora. La temperatura, el menjar i altres elements de l’entorn també ajuden en aquesta tasca.
De vegades pot passar que el nostre cervell no és prou eficient adaptant-se a l’entorn i no hi ha manera de superar el jet lag. En aquests casos ens poden receptar melatonina, de manera que nosaltres mateixos, a través de les pastilles de melatonina, marquem quan cal estar desperts.
Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les vostres propostes de temes a tractar a naturalmentcuriosos@gmail.com
