Cultura
Jesús Mestre Campi
Aquest estiu, de manera sobtada, va morir el músic sarrianenc Jordi Cervelló. No es va poder acomiadar del barri, ja que va morir a l’Hospital de Figueres, mentre passava les vacances a una masia de les Escaules, a l’Alt Empordà, com tenia costum la família des de 1985. El dia 29 de setembre, el Teatre de Sarrià va dedicar un càlid homenatge a Cervelló, en el qual no van faltar els seus veïns de Sarrià i de les Escaules, i els amics i músics, bons coneixedors de la seva obra.
Jordi Cervelló i Garriga (1935-2022) va néixer a Sant Gervasi, al carrer de Tavern, a prop de la Via Augusta. Posteriorment, la família va anar a viure a Sarrià, al passeig de la Bonanova amb Anglí. Més tard, durant un any al carrer Mestre Falla, al carrer Caponata i, finalment, al carrer Santa Magdalena Sofia, on va viure amb la família més de cinquanta anys en un pis amb un àtic, on tenia l’estudi. Cervelló era violinista de vocació i allà dalt no molestava al veïnat.
El pare de Jordi, Josep Cervelló i Bach, era propietari d’una fàbrica de plàstics a les Corts, però la família tenia molta sensibilitat cultural. La mare, Maria Concepció Garriga i Coma, era poetessa; i el fill gran, l’Enric, va ser un pianista de renom. En Jordi va estudiar violí amb Joan Massià: la seva dèria era ser violinista. Va fer un llarg viatge d’estudis per Europa, sobretot per Itàlia, per perfeccionar la tècnica en la interpretació del violí, però va tenir un accident que li va impedir poder-s’hi dedicar com a violinista professional. En aquest viatge, tanmateix, va conèixer Caterina Autuori, amb qui es va acabar casant i compartint la resta de la seva vida.
En tornar a Sarrià, Cervelló es dedica a la composició i a l’ensenyament de violí: va ser mestre del Conservatori de Badalona entre 1982 i 1996; també va ser mestre de molts infants i joves del barri, com la Núria Solina, de la companyia Travi, que recorda el caràcter alegre i generós d’en Jordi. A partir dels anys seixanta, inicia una prolífera trajectòria com a compositor, primer amb peces per a orquestra de corda, però amb el temps també música de cambra, simfònica, per a grans conjunts de vent, per a instrument (violí, viola, violoncel, piano) i fins i tot música vocal. El seu catàleg l’ha publicat sobretot Boileau i EMEC, i conté prop d’un centenar de composicions.
La seva filla, la Susanna, també músic, pensa que si es fes un monogràfic li agradaria començar amb el Concerto Grosso (1973), després el concert per a violí i orquestra (2003) i, a la segona part, la cantata encara no estrenada Vergine Madre, basada en l’últim cant del “Paradís” de la Divina Commedia de Dante Alighieri, per a tenor, cor i orquestra, que, incomprensiblement, encara sense estrenar. Un concert un pèl llarg pel que estem acostumats, però on es veuria la poliedricitat compositiva del Jordi. Altres peces destacades són la peça simfònica Vers l’infinit (1982-83) i, sobretot, el concert per a violoncel La sfera d’ametista (composta el 2017, es va estrenar el 28 de març de 2019 per l’Orquestra Filharmònica de Sofia). L’obra de Cervelló és extensa i de qualitat, però com els ha passat a tants compositors del país, ha tingut poques facilitats a Catalunya per poder fer carrera i costa molt ser valorat.
Adeu a Jordi Cervelló
Alguns dels llocs més freqüentats per Jordi Cervelló eren la Llibreria de la Plaça i el CopySarrià, ben a prop de la seva llar. Allà anava a fer còpies i ampliacions de partitures, i comptava sempre amb l’ajuda de la gent de la copisteria. Solia trobar-hi el bon amic Albert Baraldés, un veí que es dedica a fer espectacles de màgia. Solien asseure’s en els bancs prop de la plaça de l’Amic per explicar-se històries de vida. Dos mags compartint experiències i projectes. Baraldés recorda que Cervelló li va regalar un llibre publicat el 1850, en temps de la regent Maria Cristina: un tractar de màgia!
