L’escola del futur passa per llegir, escriure i conversar

Tots aquests parlaments van proporcionar mirades sobre l’evolució de l’escola catalana els darrers cent anys, amb alguns apunts personals, però potser el discurs de l’alcalde va ser el que va aportar una visió històrica més completa. Collboni va relacionar el Tècnic Eulàlia amb el moviment de l’Escola Nova, de l’educació activa i va destacar la resistència durant la dictadura, demanant un reconeixement per a l’escola per la seva voluntat de compromís amb les pedagogies avançades i el compromís amb l’educació.

La part central de la jornada va ser la taula rodona que va reunir Lucas Gortazar, doctor en Economia de l’Educació; Marc Franco, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, i Gemma Lienas, escriptora i experta en coeducació. El periodista Jofre Llombart assumí de manera brillant la presentació i moderació de la taula.

A la pregunta que destacarien de l’educació dels darrers cent anys arreu del món, Gortazar va indicar la seva “universalització” i la persistència del model: aula, mestre, alumnes, taules, cadires, pissarra…, aquesta “fàbrica” no ha canviat. Franco va indicar que l’escola és vida i, per tant, té capacitat d’adaptació, com sempre ha mostrat l’escola catalana. I Lienas, especialment encertada, va aportar que l’escola forma persones, ensenya a pensar, a tenir criteris i consciència crítica per convertir-los en ciutadans lliures. Però alertà que, sense voler anar en contra de la tecnologia, s’està perdent el prestigi de les humanitats. També va advertir de les dificultats de la comprensió lectora en molts alumnes, cosa que implica un augment de l’analfabetisme funcional. Fomentar la lectura és essencial, i també és una bona pràctica ajudar els infants a crear la seva biblioteca personal.

Tot i el respecte més gran per l’avanç de la tecnologia, els experts van fer molt poques mencions a la IA, als mòbils o les tauletes. I van posar èmfasi, com va resumir Franco, en promoure la lectura, l’escriptura i la conversa com a pilars de l’educació del futur. Així i tot, també es va denunciar que el gran problema el tenim en la secundària, que els mestres estan mal pagats i que falten recursos. Gortazar també va indicar que l’escola concertada és més flexible que la pública, i això l’ajuda a ser més adaptable als canvis. La cirereta de l’acta fou el concert de la Coral Sant Jordi, que van interpretar la composició per a cor i orquestra El Mirador, de Josep Vila i Casañas, una obra-mosaic que reuneix tonades de fins a vint-i-nou cançons tradicionals catalanes.