Dimarts 19, març 2024
13.3 C
Sant Gervasi
13.2 C
Sarrià
Publicitat

La Casa Tosquella, contradiccions entre un bé patrimonial protegit i la ruïna

Gairebé 50 anys més tard, la Casa Tosquella llangueix esperant que la ciutat li retorni allò que un dia dels anys setanta li va robar: l'esplendor d'una casa modernista única

Roser Díaz Martin
Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Publicat el 22.1.2021 9:49

Història

Roser Díaz

Quan arribem a l’altura del número 91 del carrer Vallirana, trobem una estranya edificació. És la Casa Tosquella. No podem entendre el perquè del seu estat actual, però si ens endinsem en la seva història, potser no ens resultarà tan extravagant.

Publicitat

Sabem que és una casa que va néixer de la segregació d’una finca veïna aixecada pel mestre d’obres Joan Cabané a finals del segle XIX. Els seus primers propietaris no van poder pagar el crèdit que van demanar per adquirir-la i la finca va ser subhastada fins a tres vegades. A la tercera la va comprar Antoni Tosquella, per un import d’un 20 % més baix del preu inicial de sortida. Llavors va contractar Eduard Balcells Buïgas, un arquitecte a cavall entre el modernisme i l’historicisme perquè la reformés. 

Publicitat

La Casa Tosquella va ser una de les primeres obres d’Eduard Balcells. Era l’any 1906, i el modernisme ja anava de caiguda. Ell mateix diu que va fer servir un estil en què el modernisme es combinava amb elements arabitzants i en què moltes vegades els valors estètics quedaven en un segon terme relegats per l’excentricitat. D’aquest estil, amb tocs anglesos, se’n diu brutalisme, i el trobem definit en un informe arquitectònic de Josep Emili Fernández Cros l’any 1974. Aquest mateix any, l’edifici va formar part d’una sol·licitud conjuntament amb la Casa de les Punxes i la Casa Golferichs perquè la cataloguessin com a bé patrimonial protegit.

Amb la construcció de la ronda de Mitre, a principi dels anys 70, la finca de la qual es va segregar inicialment i amb què compartia paret-mitjancera es va enderrocar. Llavors, tot el pes estructural de les torrasses va recaure sobre uns murs que no estaven preparats per sostenir-los i la casa es va anar desplomant. Per altra banda, el dipòsit d’aigua del terrat va rebentar la caixa de l’escala i va omplir la casa d’innumerables humitats que van malmetre les pintures dels sostres i la fusteria. Les obres del primer cinturó van tallar la connexió a la claveguera de les aigües residuals, que van sobresortir pel soterrani i pel jardí, que va acabar entollat. Aquells dies van marxar els últims llogaters, i la propietat va decidir vendre la casa, amb el propòsit d’enderrocar-la i en el terreny fer-hi habitatges. Però va entrar en joc l’arquitecte José Emili Fernández Cros, de la secció de defensa del Patrimoni. El 23 d’agost de l’any 1972, va enviar a través del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona una sol·licitud de protecció de l’edifici a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, representada per Joan Bassegoda i a la Societat d’Amics de la Ciutat. Molt aviat es va afegir a la sol·licitud el Museu Arqueològic de Barcelona, amb Eduard Ripoll i Perelló com a conseller provincial de la Direcció General de Belles Arts. Per sostenir tot aquest projecte, es va fer un estudi exhaustiu de la situació de la Casa Tosquella en aquell moment, i es va concloure que necessitava una restauració urgent per solucionar els greus problemes d’assentament ocasionats per les obres públiques.

Mentre la propietat, amb la finca molt malmesa, lluitava per vendre-la, la qüestió va arribar a Madrid. El 1974, José Ortiz Crespo, cap del Servei d’Identificació i Protecció del Patrimoni artístic i arqueològic de la direcció general de Patrimoni Artístic i Cultural del Ministeri d’Educació de Madrid, va atendre la demanda, i el 19 de setembre de 1974, la Casa Tosquella de Barcelona, va ser declarada Monument Històric Artístic de caràcter provincial. D’aquesta manera és com s’atura l’enderrocament. 

Però la situació no estava salvada. Quan es demana a la Diputació Provincial de Barcelona que s’ocupi de la conservació i restauració del monument, aquesta es desentén i diu que no té competències per aturar les obres que la malmeten i que no pot fer-se càrrec de la restauració. Apunta indirectament a l’Ajuntament de Barcelona. Gairebé 50 anys més tard, la Casa Tosquella, l’únic edifici de l’arquitecte Eduard Balcells a Barcelona, catalogat com a bé Patrimonial Provincial i que s’equiparà amb la Casa de les Punxes o la casa Golferichs, ara llangueix esperant que la ciutat li retorni allò que un dia dels anys setanta li va robar: l’esplendor d’una casa modernista única.

Aquest mes de desembre el Tot Barcelona va avançar que la Casa Tosquella prepara la venda definitiva a un privat, després que l’Ajuntament hagi abandonat la intenció d’adquirir-la i tampoc la Generalitat ni la Diputació hagin mostrat interès a comprar-la. Així, segons detalla aquest mitjà, ha quedat via lliure perquè algun privat acabi sent el nou propietari pagant 1,4 milions d’euros: “El canvi de mans de la propietat de la casa modernista es podria formalitzar les pròximes setmanes. A més, si aquest possible comprador caigués, encara hi hauria un altre privat a la cua”, apunta el Tot.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.