Notícies del barri / 21D
Jesús Mestre Campi
La campanya electoral va agafant cos: dijous al vespre van coincidir un acte electoral d’ERC, a la plaça Molina, amb un altre de la CUP, a la Casa Sagnier, a poc més de 100 metres de distància. A la porta de Sagnier, una televisió estatal entrevistava Mireia Vehí, cosa que va retardar l’inici de l’acte. La sala ja era plena quan en Bernat Julià va excusar el retard i perquè, finalment, Àngels Martínez Castells, de Som Alternativa, no havia pogut venir.
Va intervenir primer Cesca Gasull, de l’Assemblea de Joves de Cassoles, que va parlar en clau de barri: molta gent de Sarrià-Sant Gervasi van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. I Casa Sagnier, seu electoral, «va fer de barri i de república». Aquell dia, molta gent va mirar als seus veïns i veïnes d’una manera diferent, els van redescobrir durant les llargues hores que van passar plegats protegint de nit i de matinada la seu electoral i, al vespre, les urnes. Eren molts i moltes. Per això, davant d’aquestes eleccions que considera que no són ni autonòmiques ni normals, s’ha de defensar «dempeus» la república i, si cal «hem de trencar els vidres del Palau».
Va seguir Mireia Vehí, que va començar per fer una retrospectiva des del 27S, d’aquests dos darrers anys (però que ara ens semblen molts més) en els que s’hi ha «construït república». I, a molts càrrecs públics de la CUP, se’ls ha ridiculitzat més d’una vegada: pel seu «assemblearisme» o quan van fer l’esmena a uns pressupostos que no eren prou socials. Aquesta trajectòria va portar a un referèndum que ha estat una eina de país, de la gent… i ha permès fer màgia: la cooperació i el suport mutu els dies 1 i 3 d’octubre, el 8 de novembre i tan altres moments tan especials que s’ha viscut i que van posar al «règim del 78 contra les cordes». Clar que, tot plegat, està tenint un cost molt alt, i va donar dades dels càrrecs públics encausats, les persones ferides l’1-O, o les agressions impunes de l’extrema dreta des d’aleshores.
Ara, de cara a les eleccions del 21D, cal materialitzar la república, i això la CUP proposa les «mesures i els decrets per la dignitat», per fer front a problemes socials com la precarietat del treball, l’atur, la gestió dels centres sanitaris, l’auditoria del deute, el masclisme, el racisme… Cal anar recuperant sobirania pas a pas, i deixar enrere definitivament la lògica regionalista, autonomista, per fer passos decidits cap a la república. El discurs pausat, clar i ple de contingut de Vehí va captar l’atenció de la gent i embolcallà amb suavitat l’ambient de la sala, però en el torn de paraules, les preguntes van fer punyents: Què no estem fent bé? Potser hem d’anar a explicar el programa amb urdú, àrab, amazic o xinès, i necessitem candidates amb més color… som totes tan blanques! Com ho fem? S’ha d’aprofitar qualsevol escletxa que ens permetí la política per donar vida al Parlament i, si no ens deixen, hackejar la legislatura. Però, a la llarga, la batalla no serà al Parlament, serà al carrer.
