La paradoxa del cotxe elèctric

Reportatge

Xavier Bohigas

La contaminació atmosfèrica a la ciutat i les emissions de CO2 preocupen molta gent. Les conseqüències sobre la salut de les persones i el medi ambient ja no es qüestionen.

Els vehicles propulsats amb motors tèrmics (de combustió) contribueixen d’una manera molt significativa a aquestes emissions. De fet representen un percentatge molt alt respecte el total d’emissions.
S’ha generat l’opinió que la solució a aquest problema sigui la implantació massiva del cotxe elèctric. A continuació veurem que això no és ben bé així.

Un cotxe elèctric en funcionament no emet CO2, però, paradoxalment, la utilització del cotxe elèctric implica l’emissió de molt CO2. El problema radica en la matèria primera que utilitzem per generar l’electricitat que fa moure el cotxe elèctric.

Un cotxe elèctric transforma energia elèctrica en energia motriu. Però quin és l’origen d’aquesta energia elèctrica? L’any 2015 un 65%, aproximadament, de la producció d’electricitat a l’Estat espanyol s’originà a partir d’energies no renovables. Així, avui un cotxe elèctric a l’Estat espanyol està emetent CO2 a l’atmosfera, ja que l’electricitat que consumeix està produïda, en un percentatge important, a partir de recursos fòssils, emissors de CO2.

Per tant, si volem que un cotxe elèctric no emeti CO2 cal assegurar que l’electricitat que consumeix sigui d’origen solar o eòlic. Això és possible si es contracta l’electricitat destinada a carregar els cotxes elèctrics a empreses productores d’electricitat de fonts renovables. De retruc, aquesta demanda creixent d’electricitat d’origen renovable, contribuirà a canviar el sistema elèctric actual per un altre més respectuós amb el medi ambient. D’altra banda cal refutar el discurs de l’energia nuclear com a font lliure d’emissions de CO2. Hi ha molts estudis que demostren que, considerant el procés global de producció d’energia nuclear, aquesta no és, ni de bon tros, una font d’energia neta.

La generació d’electricitat

Al marge de les emissions de CO2, el disseny del sistema energètic actual fa poc recomanable la implantació del cotxe elèctric, ja que suposaria destinar-hi  grans quantitats d’energia que són imprescindibles en altres àmbits (per exemple la calefacció de les llars). Tota transformació d’una forma d’energia en una altra implica que se’n perdi una part. Per exemple, de cent unitats d’energia que consumeix un cotxe de combustió només unes 20 o 25 unitats fan moure el cotxe, la resta es perd en forma de calor.

Si l’electricitat està generada a partir de recursos fòssils, calen moltes transformacions d’energia per arribar a moure el cotxe elèctric. Primerament la matèria primera s’ha de convertir en combustible; després aquest combustible es crema per produir calor; aquesta  calor servirà per moure aigua, que farà girar un alternador que produirà l’electricitat que, finalment, farà moure el cotxe. En cada un de tots aquests processos hi haurà pèrdues d’energia i emissió de CO2. I tinguem en compte que tota aquesta energia perduda també la paguem i, actualment molt cara.

Si volem que un cotxe elèctric no emeti CO2
cal assegurar que l’electricitat que consumeix
sigui d’origen solar o eòlic

Un altre problema en la introducció massiva del cotxe elèctric està relacionat amb el proveïment de les bateries. Actualment les bateries més eficients són les de liti, i aquest és precisament l’entrebanc. S’ha calculat que les reserves mundials actuals de liti permetrien fabricar entre 130 i 400 milions de bateries, però el parc automobilístic mundial és d’uns 900 milions de vehicles. Per tant, no hi ha prou material al món per fabricar les bateries que necessiten tots els vehicles. Està clar que no podem substituir tot el parc automobilístic mundial amb vehicles elèctrics. A més, les bateries s’han de canviar cada quatre o cinc anys, i, com que tenen un preu molt elevat, representa una despesa important en el manteniment del cotxe.

La solució a la reducció de les emissions de CO2 no és la substitució de tots els cotxes actuals per cotxes elèctrics. Cal una reducció dràstica del transport motoritzat, s’han de generalitzar els desplaçaments quotidians a peu, en bicicleta o, en cas de desplaçaments llargs, en transport públic amb vehicles elèctrics. Això, a més, alliberaria l’espai públic que ara ocupen els vehicles privats per a l’ús de les persones. I per sobre de tot, hem de treballar per aconseguir un canvi de model energètic que utilitzi únicament fonts d’energia renovables.

Xavier Bohigas és doctor en Física i membre de l’Assemblea 15M Sarrià-Sant Gerv