Cultura
Jesús Mestre
La plaça Cardona és un espai urbà situat al carrer de Laforja, entre els carrers de Santa Peronella i de Moliné, al centre del barri de Galvany. Comprèn un dels veïnats més antics de Sant Gervasi de Cassoles, ja que el 1850 Josep Jordà i Gelabert, industrial i navilier, ja estava urbanitzant el lloc. És un indret on coincideixen diverses finques, com les de Laforja, Vidal, Mariné i sobretot la família Rosés, que, juntament amb els Jordà, van tenir-hi un paper fonamental. S’ha de destacar Pau Rosés i Calvet (Sarrià, 1812 – Sant Gervasi, 1888), que fou alcalde de Sant Gervasi entre 1863 i 1868. El nom de la plaça és una dedicació a la seva primera dona, Margarida Cardona i Prats, que va morir el 1849 quan s’iniciava la urbanització de la plaça.
La plaça Cardona generà un espai popular envoltat de grans finques, com les de Rupert Santaló, Laforja o el col·legi de les Dames Negres, que van arribar a Galvany el 1867. Aquest caràcter popular el condicionà el progressiu establiment de diverses indústries, com la fàbrica d’orgues de Gaietà Vilardebó i Ginesta, el 1875; la sederia Torres, Soler i Companyia, i la fàbrica de cintes de goma elàstica de Miquel Torns i Bofill. Aquestes fàbriques van propiciar la construcció de cases per als treballadors a la mateixa plaça o als entorns. El 1895, la plaça Cardona ja era del tot urbanitzada i configurà un veïnat que destacava amb els terrenys verges de la rodalia. El 1930, el veïnat s’havia estès fins als carrers de Marià Cubí i Oliana, i entre Alfons XII i Camp d’en Vidal.
Actualment, la plaça Cardona manté el caràcter popular i la vitalitat social i comercial, conjuntament amb el pròxim carrer de Marià Cubí. Al mateix temps, però, amb el petit jardí infantil que s’ha construït recentment i els carrers de vianants de Santa Peronella i de Moliné, configura un espai recollit i tranquil al mig de la intensa activitat urbana que caracteritza Galvany.
Plànol de Vicenç Martorell de 1928, amb la plaça Cardona i la seva rodalia, entre els carrers de Muntaner, a l’esquerra, i Balmes, a la dreta. A la cantonada de Muntaner amb Madrazo hi havia la finca i palauet de Rupert Santaló. A sota, a la cantonada amb Marià Cubí, hi ha la finca de la família Fabra, avui dita de Muñoz Ramonet. A la dreta de la plaça, a la cantonada d’Alfons XII amb Laforja, hi ha les pistes i seu social del Tenis Barcino.
