20.6 C
Sant Gervasi
| Dijous 29 d'octubre de 2020 |

La plaça d’Adrià

El projecte d'urbanització va ser aprovat per l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles el setembre de 1876

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Nomenclàtor

Jesús Mestre

Situada entre els turons de Monterols i Modolell antigament aquest espai era un coll per on passaven diversos camins, tant en la direcció nord-sud com d’est a oest. També hi coincidien els límits d’algunes grans propietats, com les de Nicolaua Tavern i Josep Castelló, entre d’altres. El projecte d’urbanització va ser aprovat per l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles el setembre de 1876, i aleshores ja surt la dedicació d’Adrià, segurament a proposta de Josep Castelló, que posà noms de filòsofs als carrers que s’urbanitzaven a les seves propietats: Copèrnic, Plató, Descartes, etc. Adrià va ser un emperador romà que, entre altres accions, va unificar la legislació de l’Imperi.

La urbanització de la plaça va tenir diversos contratemps. Inicialment es va projectar un espai de 40 metres d’amplada però diverses modificacions del projecte municipal -a instàncies dels mateixos propietaris- van anar reduint l’amplada, que primer passà a 30 metres (el 1881), i finalment després de diverses reformulacions va quedar en els 24 metres actuals (1913) i amb una forma rectangular, tot i que també s’havia proposat que fos esfèrica.

Els primers edificis que s’hi van construir, a finals del segle XIX, eren palauets amb grans jardins. A principis del segle XX es va construir la casa de veïns que fa xamfrà amb el carrer Muntaner, aleshores una via amb molt moviment. Una de les darreres cases que s’hi van fer -d’abans de la Guerra- va ser la Casa Jover, de coneguts banquers barcelonins, a principis dels anys 20. Els anys 60 van anar desapareixent els palauets que quedaven, substituïts per edificis de veïns, i tan sols va quedar la Casa Jover que finalment aquest agost ha estat enderrocada.

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.