Dimarts 14, gener 2025
6.2 C
Sant Gervasi
6 C
Sarrià
Publicitat

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

Popularment conegut com 'el carrer dels Senyors', va fer de seu dels Jocs Florals durant els anys quaranta i principi dels cinquanta

spot_img

Publicat el 5.12.2024 13:00

Cultura

Jesús Mestre

Carrer que comença al Pedró de la Creu i arriba fins al carrer de Ramon Miquel i Planas. Fins al 1922 era el carrer de la Pau, però popularment es coneixia com el «carrer dels Senyors».

Publicitat

Cap a finals del segle XVIII i principis del XIX, en una casa d’aquest indret, potser hi va viure Lluïsa Maria Adelaida de Borbó, la duquessa d’Orleans, que havia fugit de la França revolucionària, amb els seus fills i la comitiva, entre ells Lluís Felip I d’Orleans, rei de França el 1930. Aquest carrer es va urbanitzar al segle XIX, dins la finca del Clos, llavors propietat de la família Ponsic; a la part de ponent, donava a la Riera Blanca. A principis del segle XX, el carrer quedava tallat pel torrent de les Monges, a l’altura de l’actual carrer de Mendel, i la part fins al carrer de Ramon Miquel i Planas es va fer seguint un projecte aprovat el 1947 i modificat el 1971.

Publicitat

Entre la segona meitat del XIX fins a la Guerra Civil, el carrer de la Pau va acollir torres de la gran burgesia catalana, primer com a cases d’estiueig però posteriorment, en molts casos, com a residència habitual. Aquí hi va viure la família Tous, propietaris de la Maquinista Terrestre i Marítima; els Sant, fabricants tèxtils; els Amat; els industrials Rosés; Mariano de Foronda, el marquès de Foronda, director dels Tramvies de Barcelona; l’arquitecte Eduard Mercader; l’escriptora Carme Karr; la família Bigas… i, els anys vint, la família Guarro es va fer una gran casa que avui és l’Escola Pública Italiana. També, els anys cinquanta, hi va residir el conegut futbolista del FC Barcelona, Ladislau Kubala.

En els anys quaranta i principi dels cinquanta, s’hi van organitzar uns concorreguts Jocs Florals, en català, en plena dictadura franquista. Actualment, de les antigues cases dels «Senyors» només queda Can Amat, sense modificacions, i alguna altra, força canviada, però la majoria s’han reedificat. Al número 1, a la cantonada amb Pedró de la Creu, hi ha un edifici de l’arquitecte Josep Emili Donato, de 1976.

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo
Publicitat
spot_img

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.