Fotoreportatge
Elena Bulet (@elenabulet)
La recollida selectiva porta a porta és un tema de tertúlies del barri. “D’aquelles que es fan als bancs i a les portes dels bars”, diu el Leo, un dels impulsors d’aquest nou procés. Al febrer farà un any des que Sarrià el va implantar, convertint-se aleshores en el primer barri de Barcelona que funciona amb recollida selectiva. El sistema es basa en recollides de residus intercalades al llarg de la setmana. Cada nit de recollida cal treure unes brosses específiques al portal de casa. Aquest fet facilita el reciclatge dels materials, que són més purs.
La recollida selectiva del porta a porta es basa en la separació dels diversos tipus de residus. En concret, matèria orgànica, reciclables, paper i cartró, residus sanitaris, rebuig i vidre (tot i que aquest s’ha de portar als contenidors).
Cada dia de recollida cal treure al portal tres residus diferents. L’orgànica i els sanitaris es treuen sempre, mentre que els reciclables, el rebuig i el paper i cartró s’alternen durant la setmana. Els residus s’han de treure en una bossa especial, per facilitar la identificació i el reciclatge de la brossa. Fins ara, s’han fet diverses entregues de bosses de manera gratuïta. En un futur proper, s’hauran de comprar en establiments concrets distribuïts per tot el barri. Ara bé, seran de les més barates del mercat.
“Abans hi havia un sistema de recollida porta a porta no selectiu. Tot barrejat en una bossa”, explica el Leo, membre de la vocalia de medi ambient i de la junta de l’Associació de Veïns de Sarrià. Els camions donaven voltes però no es reciclava. Des que es va implantar el sistema del porta a porta, l’índex de recollida selectiva ha augmentat del 19% al 55%.
Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, cada setmana es detecten 263 bosses de mitjana que s’han tret fora d’hores. També hi ha una mitjana diària de 18 bosses que es treuen el dia que no toca. Per evitar aquestes i altres incidències, els recollidors posen un adhesiu a les bosses que no compleixen amb les normes. Segons la infracció, l’adhesiu dirà “Avui no”, “Així no”, “Ara no” i anirà acompanyat de la inicial del torn de recollida (matí, tarda o nit). D’aquesta manera, el següent torn se l’emportarà i les bosses no estan més del temps que hi ha entre torns al carrer. Una altra de les mesures que hi ha sobre la taula del grup de treball de residus del Consell de Barri és el càstig o benefici econòmic pels usuaris. Ara bé, hi ha una gran disparitat d’opinions i encara no s’han pres decisions al respecte.
Però no tothom s’ha sumat a la iniciativa de la recollida selectiva. Hi ha diversos tipus de gent en contra. Gent que no reciclarà mai i gent que sí que recicla però a qui no li convenç el projecte. És el cas de la veïna del carrer Canet, que defensa que “no li agrada el funcionament i la mecànica que s’aplica al porta a porta”. Afegeix que “no s’ha estudiat prou el Casc Antic de Sarrià ni les necessitats de la gent”. I és que és un barri amb “gent gran, finques sense ascensor, carrers estrets on es concentra soroll dels camions de matinada i algunes finques amb molts veïns on s’acumula la brossa”. Per aquest motiu, demanen entre d’altres mesures, “tornar a posar els contenidors a prop de les cases i augmentar la freqüència de recollida per evitar incompliments”.
D’acord amb Miguel Ángel Soria, l’encarregat del servei de recollida, hi ha “diversos camions segons cada material reciclable. Dilluns, per exemple, hi ha el de l’orgànica, el dels reciclables i un vehicle més petit pels cubells dels comerços”. Segons si les bosses estan dins un cubell o no, s’haurà de seguir protocols diferents de manipulació.
Fins fa poc, tant les bosses de reciclabes i rebuig com els cubells d’orgànica contenien un xip. Aquest element permetia recollir dades sobre el porta a porta, detectar els incompliments, etc. Ara bé, per tema de protecció de dades, s’ha decidit canviar-ho. Ni bosses ni cubells aniran xipats i el recompte es farà manualment.
Pels residus dels comerços, “hi ha un vehicle més petit que buida tots els cubells i els porta cap al camió de recollida comercial”, explica el Miguel Ángel. A més, “els cubells de la comercial porten clau i tapa perquè ningú pugui obrir-los i tirar brossa. Al principi el buidàvem i a última hora te’l trobaves tot ple.”
El Miguel Ángel Soria, l’encarregat dels serveis de recollida (no és el de la foto), descriu que “són les mateixes hores de feina”, però que ara tens “quatre dies a la setmana, dos camions que tot el que agafen és reciclatge”. Parla de “civisme” i explica que “qui vol reciclar, reciclarà; i que qui no vol, no ho farà mai.”
L’orgànica de Sarrià conté molt pocs impropis, només un 2%. Per aquest motiu, s’envia a una planta especial de compostatge a Torrelles de Llobregat, que és diferent de la de la resta de Barcelona.
El Xavier Lozano Creus, Cap de Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, explica el procés de compostatge: “En primer lloc, s’introdueix el material a un dipòsit que obre les bosses amb unes fulles esmolades. Aleshores, va a parar a una altra màquina amb uns forats pels quals es cola l’orgànica”.
“L’orgànica es barreja amb fracció vegetal triturada per donar-li estructura al material”, explica el Xavier. Aleshores, es trasllada a les trinxeres.
“El terra de les trinxeres està perforat. S’impulsa l’aire per oxigenar la mescla. El que surt és vapor d’aigua. Nosaltres també les reguem per mantenir la humitat. I és que s’ha de mantenir temperatura, humitat i oxigen. Són els tres paràmetres”, explica el Xavi.
A la planta, a part de l’orgànica de diversos municipis, també arriben camions de Mercabarna. Més del 60% de les 5.300 tones anuals que es recullen provenen d’allà. És orgànica pura, un camió que descarrega fruita i verdura.
Durant el procés de maduració, només es mesura la temperatura del material, que pot arribar als 80ºC. Després de 6 setmanes, s’obté el compost. “La planta té una capacitat de 5.300 tones anuals de fracció orgànica. D’aquesta xifra, es produeixen no arriba a 1.000 tones de compost, aproximadament el 15%. Entre 300 i 400 tones són rebuig i la resta pèrdues d’aigua”, detalla el Xavier.
I tot aquest projecte, com ha sorgit? El Leo, membre de la vocalia de medi ambient i de la junta de l’Associació de Veïns de Sarrià, explica que abans hi havia “un sistema de recollida que no incentivava a la gent a reciclar”. Des de la vocalia, es va proposar a la junta iniciar el procés de la recollida selectiva porta a porta. A la proposta, s’hi van sumar altres entitats com l’associació Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-Ecologistes de Catalunya), que va assessorar en aspectes tècnics.
Aquestes entitats van portar la iniciativa a l’Ajuntament de Barcelona i en el marc del “Compromís pel Clima” es va dur a terme un estudi i la proposta de residu zero al Casc Antic de Sarrià (Sarrià Vell). Finalment, s’implantava el 19 de febrer del 2018. També es va crear un grup de treball vinculat al Consell de Barri, format per tècnics i tècniques de l’Ajuntament i veïnes i veïns. És en aquestes reunions mensuals, quan es discuteixen les noves mesures i es fa un seguiment de tot el procés del porta a porta. Tota veïna o veí de Sarrià té dret a anar-hi.
Tot i la diversitat d’opinions, les dades demostren que la recollida porta a porta és una iniciativa beneficiosa pel medi ambient. No fa ni un any que s’ha implantat a Sarrià i a poc a poc està evolucionant. Ara bé, que ningú dubti que entre els seus impulsors hi ha gent que aposta pel canvi. Que hi ha persones que tenen cura de l’entorn, persones compromeses, persones a qui els preocupen els residus que generem.
Ja sé que suposa una mica d’enrenou al veïnat, que complica la gestió dels serveis municipals, però, renoi quin descans ambiental! quina coherència amb el planeta! quin estalvi de materials i contaminacions! moltes gràcies veïns i veïnes, tant de bo tot Barcelona arribi a ser com vosaltres!!