Societat
Alvaro Ribelles
El concepte de les superilles va aterrar a la ciutat de Barcelona en el marc del programa electoral de l’actual alcaldessa, Ada Colau, i era qüestió de temps que arribés al districte de Sarrià-Sant Gervasi. L’arquitecte Roger Jornet, en representació de l’empresa AR47 ESTUDIO, ha presentat aquest dimecres al veïnat, en una sessió al Centre Cívic Vil·la Florida, el primer esbós del projecte tècnic de la superilla Sant Gervasi- La Bonanova, que tindrà com a eix principal el carrer Sant Gervasi de Cassoles i la plaça de Frederic Soler.
En els últims mesos els tècnics encarregats han fet una diagnosi per detectar les qüestions que s’hauran d’abordar. Els principals punts conflictius que té la zona són com situar una major amplada de les voreres i un arbrat adient per l’espai disponible. “Sant Gervasi de Cassoles és un carrer estressat a nivell viari, derivat del seu disseny i les necessitats que pot cobrir”, ha comentat Jornet.
Les dates pautades obren un calendari optimista, però susceptible a petits canvis. La idea de les parts implicades es presentar l’avantprojecte final i iniciar el projecte executiu el pròxim mes d’octubre, per poder fer la tramitació tècnica al gener-febrer de 2023. Així, l’obra final s’iniciaria el mes d’abril, a tocar de les eleccions municipals.
Plataforma única, restricció de velocitat i arbrat més dens
Per contrastar l’alt nivell de circulació viària a Sant Gervasi de Cassoles, els operatius proposen fer un nou paviment que conformi una plataforma única de granet, com la que ja hi ha a la zona de la biblioteca Joan Maragall. Així s’ampliaria considerablement l’amplada de la vorera sud, i es restringiria la velocitat màxima de circulació a 10 km/h per a tots els vehicles. D’aquesta manera el trasllat d’una banda a l’altra del carrer es tornarà “molt més segur”, i el flux de vianants augmentarà considerablement, preveuen des de l’Ajuntament.
Pel que fa a la plaça Frederic Soler, punt amb “més potencial civil i social de tota la zona treballada”, segons Jornet, es busca generar un arbrat més dens que proporcioni un ombrat considerable a tota la zona central de la plaça. El problema més gran d’aquesta zona, com s’ha detectat, és la falta d’ombres, que la fa disfuncional perquè petits i grans puguin fer activitats a l’aire lliure. A més, es planteja implantar una petita pèrgola amb bancs per fer més amable l’entorn de la plaça. “Busquem que Frederic Soler deixi de ser la part posterior d’un mercat, i passi a ser una plaça amb vida”, ha apuntat Jornet, que també proposa una limitació de les zones de càrrega i descàrrega pels camions del mercat.
Aquesta sessió ha arribat després d’una primera fase de diagnosi en la qual es van portar a terme accions participatives com una enquesta ciutadana i diverses marxes exploratòries per l’àmbit d’actuació. En aquesta trobada, oberta a la ciutadania, s’ha debatut amb els participants quins han de ser els usos i activitats que es donin en el futur en aquest espai, i quines característiques han de tenir els diferents elements que s’instal·laran.
