Notícies del Districte
Sergi Alemany
El Consell Ciutadà celebrat el desembre del 2018 va estar marcat sobretot per les reclamacions dels veïns de can Rectoret, que van criticar l’estat “atrotinat” del barri, amb diversos carrers afectats arran de les pluges dels últims mesos. També van lamentar les traves econòmiques per crear un Banc de Temps dins de la xarxa solidària, i la no aparició dels plans d’autoprotecció (els anomenats PAU) en l’última comissió de seguretat celebrada. L’Associació de Veïns de can Rectoret també va reivindicar la necessitat d’una solució pel bus de barri, ja que es troba “al límit” d’ocupació, i va indicar que no ha de fer el servei de transport escolar.
Segons el gerent del districte, Xavier Patón, pel que fa a l’estat dels carrer de can Rectoret, s’està actuant “des del minut zero” a través de la figura de Pep Baró a l’Oficina de Collserola. En un any on “a Barcelona ha plogut més que a Londres”, dia el gerent, va afirmar que es tenen llistades les demandes i que s’espera actuar amb la solució corresponent segons cada situació a resoldre, amb l’objectiu de poder mantenir el bon funcionament dels carrers del barri.
Sobre el tema de les PAU a la comissió de seguretat, per Patón és necessària la col·laboració actual però es vol comptar amb la presència de protecció civil i bombers per liderar-ho. En aquest sentit el gerent confia que “en breu” se’ls podrà fer arribar una proposta. El gerent creu que en cas, per exemple, d’un possible incendi, la ciutat estarà preparada per actuar a can Rectoret tant amb mitjans humans com tècnics.
Finalment, sobre la creació del Banc de Temps, Patón va qualificar de “primera notícia” el fet que sigui necessari un pagament anual de 600 euros i ho qualificava de “bestiesa” si això és així. El gerent es va comprometre a esbrinar si existeix aquesta obligació d’un pagament o si es pot buscar una alternativa que permeti que el Banc de Temps es pugui dur a terme a can Rectoret.
El barri del Farró va ser l’altre protagonista de l’Audiència. El tema recurrent de denúncia dels veïns del Farró va tornar a ser la dificultat d’accés de les persones amb mobilitat reduïda a punts com el CAP Adrià, Can Castelló i la Plató. Els veïns consideren “bàsic i necessari” posar un bus de barri o un autobús que hi circuli. Per Carles Gual, de l’Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró, el reconeixement amb la Medalla d’Honor de la ciutat a l’associació els ha omplert el dipòsit d’ànims, però va apuntar que “cal seguir reivindicant el bus de barri un cop s’ha acabat d’implantar la xarxa ortogonal d’autobusos de Barcelona.” L’AV va demanar poder mantenir aviat una trobada, conscient que Mobilitat té l’última paraula. Una veïna també va criticar que la durada del semàfor de Laforja-Via Augusta és molt curta per als vianants, i que això els obliga a quedar-se aturats enmig de l’illa.
Les obres de la biblioteca de Sarrià s’allargaran més de 22 mesos
Durant l’Audiència també es va donar resposta a Eva Ceano (Associació de Veïns de Sarrià) sobre l’estat de construcció de la biblioteca de Sarrià. Segons el gerent del districte, Xavier Patón, les obres no començaran fins entrat l’any 2019 i després s’allargaran uns 22-26 mesos per motius sobretot de la cobertura del túnel de FGC, un aspecte de “bastanta complexitat.”
Una altra veïna va preguntar quina és la distància mínima que permet multar el propietari d’un gos en el cas que el porti deslligat a prop d’una àrea infantil i va reclamar saber quina normativa diu que no poden entrar gossos als jardins d’Enric Sagnier. Patón va contestar que la normativa és de la Guàrdia Urbana i caldria preguntar-los a ells, però tot i això va indicar que seria informada degudament. Amb referència als jardins d’Enric Sagnier, el gerent va reconèixer que la convivència entre l’àrea infantil i els gossos “no està ben resolta” i que això ha generat múltiples queixes que han acabat conduint a la situació més restrictiva: prioritzar els infants davant dels gossos. Malgrat reconèixer que no està ben resolt, Patón va recordar que els gossos ja tenen un espai per a ells en aquests jardins, i que està contemplat dins de l’ordenança la possibilitat que “aquells espais que ho considerin” no els permetin l’entrada.
Un Consell Ciutadà que va reflectir queixes que serien perfectament vigents a començament de mandat, i que avui dia, quatre anys després, encara no s’han resolt.
