Cuina de Convent
Fra Valentí Serra de Manresa
L’alfàbrega (llat., Ocimum basilicum; cast., albahaca) és una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries. A més, treu l’ardor de l’orina, tempera el mal d’orella, és hipotensora i àdhuc hipoglucèmica. L’alfàbrega blanca és un excel·lent tranquil·litzant que també s’usa en casos de vòmits i mareig. La seva olor és repel·lent per als insectes i allunya els mosquits. En gastronomia se sol emprar per a perfumar la pasta i algunes salses; per exemple, l’alfàbrega és l’ingredient principal de la coneguda i popular salsa italiana anomenada pesto.
Els frares caputxins i les monges caputxines solien embellir l’auster espai interior de les seves esglésies conventuals amb testos d’alfàbrega i amb mirambells. En un text manuscrit inèdit recentment descobert hi trobem enumerats els avantatges que oferia als hortolans i als jardiners conventuals el fet de conrear les flors i les plantes dins de testos, especialment les alfàbregues, emprades, tradicionalment, per la festa de la Mare de Déu dels Àngels, dita també de la Porciúncula, el dia 2 d’agost; són unes “Reglas particulars de las Alfábregas, [i esmenta] que, antes de sembrar-se, s’ han de posar en remull ab vinagre flach, y aparellat lo test ab fems molt podrits y prims, que se’n falte dos o tres dits que no sia ple lo test. Después sembrar-hi la llavor, y posar-hi un dit de fems sobre, y si pot ser de bestiar de mulat, y sechs naix millor. Quan las alfábregas dels testos són grossas, si plou, las posaran sota cubert, perqué lo pes de la aigua las escampa y perd”(veg., Traducció del tractat de flors, f. 40).
Els hortolans caputxins, uns dies abans de sembrar les llavors o sements d’alfàbrega, acostumaven a posar-les en remull per tal d’accelerar-ne la germinació, i també les regaven amb fems de corral estovats amb aigua (preferentment de pluja, que es creia més rica en nitrats) i així n’obtenien mates més resistents i ufanoses. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de la figuera.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins
