Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un vial que neix al passeig de Sant Gervasi i arriba fins a la plaça del Doctor Andreu, al peu del funicular. La seva urbanització va ser una iniciativa de Salvador Andreu que va fundar la societat El Tibidabo, el 1899, per reunir el capital suficient per comprar la finca coneguda com el Frare Blanch, de la família Cayol. En l’acta fundacional de la societat es detallava clarament el seu propòsit: adquirir, urbanitzar, explotar, edificar i alienar les finques de la muntanya del Tibidabo, i construir un ferrocarril funicular fins a la seva cima. Entre els membres del Consell d’Administració hi havia persones molt destacades de la burgesia barcelonina, com ara Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macaya i Gibert, Antoni Roviralta, entre altres. El projecte es confià a l’enginyer Marià Rubió i Bellvé i el 29 d’octubre de 1901 es va inaugurar oficialment l’avinguda amb el tramvia, el Tramvia Blau, i el funicular del Tibidabo. Ben aviat famílies destacades de la burgesia catalana, com els Muntadas, els Arnús, els Fornells van afegir-se al grup promotor edificant grans mansions obra d’arquitectes com Josep Puig i Cadafalch, Enric Sagnier o Joan Rubió i Bellvé, respectivament. Era una avinguda de caràcter residencial on també si va construir un gran hotel-restaurant, la Rotonda, o la sala de concerts Granados, que Andreu va cedir al gran compositor català.
L’avinguda és un reflex de l’actitud d’una burgesia que començava el segle XX amb confiança i sentit emprenedor. Afortunadament avui es mantenen ben conservats la majoria d’edificis però segurament no hi viu cap família. Restaurants, escoles, consolats i seus d’empreses han anat adquirint els edificis canviant el seu ús però no el seu aspecte. L’avinguda amb el tramvia i el funicular són part única i molt destacada del patrimoni històric del barri i de la ciutat.
Fotografia de Sala de l’avinguda cap el 1915, Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
