Reportatge
Jesús Mestre
En la situació actual, en què sembla que qualsevol cosa pugui generar conflicte, sorprèn que un projecte com el de la Superilles de Sant Gervasi-la Bonanova generi tant consens. I no és un projecte senzill, sinó molt complex. Quan s’implanti, suposarà un gran canvi per al barri de la Bonanova.
Des del juny de 2018, es reuneix regularment una comissió formada per representants de les associacions veïnals, comerciants, hotelers, escoles, centres culturals, partits polítics i tècnics del districte que, sota el guiatge del Departament de Prospectiva de la Direcció de Model Urbà de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, de l’Ajuntament de Barcelona, ha donat forma al projecte. Rosa López, arquitecte de l’Àrea d’Ecologia, ha portat el guiatge. En primer lloc, es va definir l’àmbit d’estudi per implantar el programa Superilles a Sant Gervasi-la Bonanova: entre els carrers de Balmes, Ganduxer, passeig de la Bonanova i ronda del General Mitre. Aquest àmbit d’actuació preferent es complementa amb un de més ampli, que s’estén des de Balmes i l’avinguda del Tibidabo fins a la Ronda de Dalt, Via Augusta i ronda de General Mitre.
En definir una Superilles, es té en compte un entorn més ampli que l’àmbit concret de la superilla per tenir clares tots les càrregues de la mobilitat actual, i com la mobilitat es pot veure afectada amb la implantació de les mesures concretes per fer efectiva la superilla. L’àmbit real de la superilla és la part groga del plànol, la resta, la part grisa, serveix per estudiar les implicacions de la mobilitat.
Les Superilles
El model Superilles es va començar a dissenyar fa temps: el govern de Xavier Trias va posar les bases teòriques als projectes de la Maternitat a Les Corts, d’Hostafrancs a Sants i del Poblenou a sant Martí, però ha estat en el mandat actual quan Barcelona en Comú ha fet un pas més, decisiu, i ha començat a implementar-lo. Rosa López ens diu que el programa cerca fer una ciutat més amable pels ciutadans. Adverteix que hi ha una colla d’indicadors alarmants (alts índex de contaminació atmosfèrica i sonora, manca d’espais verds, massa accidentalitat, sedentarisme entre els infants, l’efecte illa de calor…) que hem de revertir. La ciutat està al límit! O sigui, el projecte vol rehabilitar la ciutat en els aspectes mediambiental i socials, a fi de millorar la salut de les persones i de la ciutat.
Un punt indispensable per aconseguir aquests objectius és reorganitzar el funcionament dels carrers. S’ha de diversificar els que serveixen al trànsit de pas i qualificar la resta de carrers per a altres funcions, com les d’esbarjo, d’estada i implantació del verd i biodiversitat. En aquest sentit, es defineixen tres tipus de vies:
• Via bàsica: carrer de la xarxa bàsica de distribució ciutat
• Via local: carrer de distribució local
• Via veïnal: carrer de distribució veïnal
La mobilitat, doncs, té un pes específic en el programa i, com recorda Joan Sancho, president de l’AV de Sant Gervasi de Cassoles, el barri queda delimitat per quatre grans artèries de circulació: les rondes de Dalt i de Mitre entre la Via Augusta i Balmes. I dins d’aquest perímetre hi ha un centenar de centres educatius i uns cinquanta centres de salut, que atrauen gent de la resta de la ciutat.
Un dels principals problemes són les dues dreceres de cotxes de pas. Aquestes travessen el barri, de la ronda General Mitre a la ronda de Dalt, per accedir a les escoles de la part nord del districte, al llarg del carrer Sant Gervasi de Cassoles, en sentit nord, i de la ronda de Dalt a través de Teodora Lamadrid i Castanyer fins al carrer Balmes, en sentit sud, amb una mitjana de pas de 5.000 vehicles al dia cada una. Així mateix, s’ha detectat una manca d’accessibilitat a les voreres, escassetat d’espai públic (5,9 metre per habitant) i de zones verdes (menys de 1 metre per habitant) i mancances en el transport públic.
En les anàlisi prèvies també es van detectar eixos cívics que concentren molt comerç entorn de la plaça Bonanova, el Mercat de Sant Gervasi, el carrer Muntaner i la plaça del Camp, i el carrer Mandri entre els del Bisbe Sevilla i Arimon, els quals s’han d’acompanyar de serveis i mesures complementàries. Es va constatar que la zona està ben equipada en aparcaments tant per als veïns (697 places d’àrea verda en calçada i més de 7.000 en garatges de veïns), com per als forans (125 places en àrea blava i 300 en aparcament de rotació). Fora de l’àmbit preferent, també es va trobar mancances importants en el transport públic de la zona de les escoles per sobre del passeig de la Bonanova i de Sant Gervasi, cosa que afavoreix portar els alumnes en cotxe privat.
La proposta
Un cop es va constituir el grup impulsor, es va començar a treballar en un Pla d’Acció, el full de ruta a llarg termini, que té associats nombrosos projectes concrets, amb el propòsit de revertir els problemes detectats. I el 25 de febrer, en una sessió molt concorreguda a Vil·la Florida, es van presentar els primers resultats del projecte.
En aquest moment, s’estan fent les propostes per millorar la mobilitat. Un cop s’aprovin, es començarà a fer una urbanització que ha de comportar millores en el confort del carrer: no s’han de fer grans obres, sinó que els veïns podran apropiar-se de l’espai urbà en detriment dels vehicles. Finalment, caldrà fer algunes actuacions urbanístiques estructurals, com ara arreglar alguns carrers, cosa que és més lenta i implica un pressupost més elevat. L’equip d’Ecologia, amb l’assessorament de la comissió, va proposar unes actuacions molt concretes en els àmbits de mobilitat, transport públic i urbanitzacions.
Salvador Albuixech, de l’associació de comerciants Barnavasi, és favorable a aquestes actuacions, tot i que adverteix que segurament no comptaran amb el suport de tots els botiguers de la zona. I és que el petit comerç de barri es posa en alerta quan sent parlar de canvis, malgrat que molt probablement acabaran sent favorables per als seus negocis, com s’ha demostrat en la majoria d’àrees de vianants o pacificades ja fetes, per exemple al carrer de l’àngel a Ciutat Vella o al carrer Major a Sarrià.
ACTUACIONS FUNCIONALS
F1- Prohibició de gir a l’esquerra al creuament
de Pg. St. Gervasi – Teodora Lamadrid.
F2- Tall de continuïtat al carrer Sant Gervasi de Cassoles davant de la Biblioteca.
Canvi de sentit a Sant Gervasi de Cassoles, entre correr Reus i pI. Bonanova.
F3- Consolidació d’abalisament a Ronda General Mitre per impedir el pas de motos cap a sant Gervasi de Cassoles.
F4- Nou pas de vianants al passeig de Sant Gervasi entre Teodora Lamadrid i Folgueroles.
F5- Allargament del recorregut del bus V11. Gir a l’esquerra a pI. Bonanova per al bus.
Joan Gili, gerent de relacions externes per Barcelona de Mercadona, és un veí més, considera que allò que es bo pels habitants del barri també ho serà per ells. A la plaça Bonanova amb el carrer de Sant Gervasi de Cassoles hi ha molta disponibilitat d’aparcament en garatges, i per això creu que la pacificació d’aquest carrer o un canvi de sentit a la part alta no els afectarà més enllà d’un parell de mesos, fins que els clients que es desplacen amb cotxe sàpiguen com arribar-hi. Tant Albuixech com Gili pensen que si pel carrer hi passen menys cotxes, la gent pot passejar més tranquil·la i entretenir-se als aparadors de les botigues.
Per Joan Sancho, pacificar els carrers i places de la Bonanova significarà recuperar l’essència i l’esperit del barri, cosa que l’AV intenta des de fa molts anys. També milloren la connectivitat entre els centres cívics i socials. Per l’associació, és bàsic fer una reforma integral del “cor” del barri: el carrer Sant Gervasi de Cassoles, les places Joaquim Folguera i Frederic Soler i les zones d’influència. Tothom pensa que acabar la construcció de la Línia 9 del metro serà decisiu per reduir l’alt nivell de trànsit de vehicles privats que suporta el barri.
ACTUACIONS ESTRUCTURANTS
Cost: 400 €/m2 de carrer
E1- Reurbanització de Sant Gervasi de Cassoles entre Plaça de la Bonanova i Ronda General Mitre. Sup.: 7.544 m2
E2- PI. Frederic Soler i pacificació dels carrers Vilaros i Rubinstein. Sup.: 2.498 m2
E3- Carrer Cerignola entre Mandri i Ganduxer,
i Arimón entre Mandri i Ciutat de Balaguer. Sup.: 1.899 m2
E4- Carrer Bigai. Sup.: 2.095 m2
E5- Carrer Dalmases. Sup.: 706m2
E6- Carrer Josep Balari entre Torras i Pujalt i Mandri. Sup.: 952 m2
E7- Carrer Sant Marius entre Mandri i St. Gervasi de Cassoles. Sup.: 2.656 m2
Al Consell de barri de Sant Gervasi-la Bonanova del 28 de març, es va presentar i validar el Pla d’Acció de la Superilles del barri. Així s’han acomplert les dues fases inicials del programa, la de diagnòstic i la d’elaboració del Pla d’Acció i la definició dels projectes associats. Amb el nou govern municipal, s’ha de dotar cada proposta amb un projecte executiu i el seu corresponent pressupost i, finalment, fer la licitació de les obres.
El camí segueix: la proposta, a llarg termini, és molt engrescadora. Esperem que l’Ajuntament i el Districte compleixin els seus compromisos i que entre el veïnat també hi hagi consens per fer realitat aquest projecte: és bàsic per al barri, però també decisiu per al districte de Sarrià – Sant Gervasi i per a Barcelona.
DADES D’INTERÈS
A la pàgina web de l’Ajuntament es poden consultar tots els documents i les actes de les reunions del Grup Impulsor de la Superilles de Sant Gervasi – la Bonanova. Aquests documents mostren en detall l’evolució en la confecció del Pla d’Acció i la seva presentació al veïnat.
Tots els gràfics s’han elaborat al Departament de Prospectiva de la Direcció de Model Urbà de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, de l’Ajuntament de Barcelona
