Publicitat

L’esperit de l’esperança: una carta del món d’ahir al món d’avui, per Mauricio Wiesenthal

L'escriptor i humanista omple de públic la Llibreria Garbí per parlar de l'obra autobiogràfica de Stefan Zweig

spot_img

Publicat el 25.2.2023 12:00

Cultura

Maria Soucheiron Grau

L’escriptor, assagista i biògraf Mauricio Wiesenthal –nascut, com ell mateix diu al seu últim assaig, El derecho a disentir, a una casa modernista situada a la Gran Via, al cor de Barcelona, l’any 1943- es presentava aquest dijous amb modèstia com a humanista i professor, remarcant la paraula respecte abans d’iniciar una xerrada a la Llibreria Garbí, a la Via Augusta nombre 9. En un ambient agradable i acollidor, i amb un gran nombre d’assistents a l’anomenada Festa de la lectura d’hivern de la llibreria, Wiesenthal hi estava convidat per parlar de l’obra autobiogràfica del reconegut escriptor austríac Stefan Zweig, El mundo de ayer.

Publicitat

Al parlar sobre Zweig, s’encén de passió i admiració per un dels que van ser els seus mestres, del qual parla com un home que va heretar els coneixements de la cultura alemanya de les llums, prèvia a la I Guerra Mundial. En ell existia el que Wiesenthal anomena set de l’esperit, una curiositat feta de tota aquella il·lusió que va trobar l’autor en el món de la Il·lustració alemanya que el va precedir, el bressol de gran part de la filosofia, música i literatura europea. Al parlar de Zweig, Wiesenthal explica als assistents “la necessitat de transportar aquella carta lacrada”, de passar i traspassar els coneixements heretats de qui va ser el seu gran mestre, igual que els coneixements i obra de tots aquells artistes, escriptors, filòsofs i, en definitiva, savis, que ja no viuen entre nosaltres, però sí que ho poden fer a través de la seva obra.

Publicitat
Maurico Wiesenthal a la Llibreria Garbí © Mireia Monjo

Wiesenthal enllaça l’obra de Zweig amb experiències personals, i com a professor explica la necessitat d’ensenyar des de la tendresa, “amb modèstia de llapis abans que amb pretensió de ploma”. La peregrinació, la paraula escrita i, per tant, viva, i les cites a diversos autors i espais, van acompanyats de lliçons vitals. L’autor fa de la divagació i el no romandre un estil de retòrica, coherent amb la seva obra i estil d’escriptura, malgrat que no parla d’ell mateix en cap moment, sinó que projecta la seva vitalitat i força a l’hora de parlar dels autors que més l’han colpit.

Maurico Wiesenthal a la Llibreria Garbí © Mireia Monjo

Travessant el seu discurs, que se centra en altres autors, apareixen esmenes al seu últim assaig, puix que és un home que creu fermament en el dret a la llibertat i en totes “les raons que tenim per anar a contracorrent”, autoproclamant-se com un rebel al llarg de la seva vida: en la seva formació i en la seva professió, fent especial crítica al sistema i programes educatius. Parla, llavors, de la “curació a través de l’esperit”, la qual significa el trobar un sentit al món -al viure- en l’art i les obres d’aquells autors que heretem a través de l’esmentada, carta lacrada.

“La xerrada es perllonga, però cap dels presents s’aixeca per marxar”

La xerrada es perllonga de manera inesperada, gràcies a la naturalitat i organicitat amb la qual Wiesenthal va trenant el seu discurs, però cap dels presents s’aixeca per marxar, captivats pel parlar des de la saviesa de l’escriptor germanocatalà. Wiesenthal personifica una de les mateixes expressions que empra i gesta al llarg de la xerrada, “quan es pot donar, no es pot matar”.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Desmantellat un club cannàbic il·legal que venia droga a menors al carrer Sagués

Durant l'operatiu, els Mossos van intervenir 750 grams de marihuana i més de 700 euros en efectiu

Sarrià-Sant Gervasi manté el lideratge socioeconòmic: se situa un 52% per sobre de la renda mitjana

Tot i l'elevat nivell adquisitiu, la renda del districte no està distribuïda de manera uniforme

L’última barra de pa del Forn Sarrià

Després de més de 50 anys aixecant la persiana del carrer Major, els Aranda s'acomiaden del barri envoltats d'agraïments: "El vostre forn, la nostra escalfor"

L’estiu: sol, platja i poc voluntariat

Amb l’arribada de les vacances, el nombre de voluntaris a Assís, que atén persones sense llar, disminueix dràsticament: calen mans per servir esmorzars, regular l’accés a les dutxes o proporcionar roba neta. Com és una jornada al centre de dia? Com pots participar?
spot_img

Desmantellat un club cannàbic il·legal que venia droga a menors al carrer Sagués

Durant l'operatiu, els Mossos van intervenir 750 grams de marihuana i més de 700 euros en efectiu

Sarrià-Sant Gervasi manté el lideratge socioeconòmic: se situa un 52% per sobre de la renda mitjana

Tot i l'elevat nivell adquisitiu, la renda del districte no està distribuïda de manera uniforme

L’última barra de pa del Forn Sarrià

Després de més de 50 anys aixecant la persiana del carrer Major, els Aranda s'acomiaden del barri envoltats d'agraïments: "El vostre forn, la nostra escalfor"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]