Cultura – Sant Jordi d’estiu
Maite Pipó i Valls
El sol, la calor és vida, fa estiu.
La llum s’allargassa, el dia s’estira
el sol que li agrada colrar-nos la pell,
una mandra immensa se’ns apodera,
i el cant a flor de llavi
resisteix poca estona.
La llum perfilant tot el que s’exposa
la blavor del cel prometent eufòria,
xisclets d’orenetes, els grills a la nit
no volent ser menys i lletanies resen,
ric, ric, ric, ric.
Les cuques de llum, fanalets encesos
pàl·lida la lluna, es digna a sortir,
primer poca cosa, després tan oronda
emulant el sol i fent les delícies
de romàntics cors.
Les plantes i flor que amb la primavera
creixien, s’obrien, tot és plenitud,
l’aire acaricia, carícies calentes,
carícies a la fi, gronxant-les, bressolant-les
i també agostant-les amb tant de plaer.
L’estiu s’apodera de les voluntats,
és temps de gaudir, descuides, posposes,
res sembla importar,
els sentits prevalen per sobre de tot
prenent el relleu al relaxament
de les coses que compten
fan perdre el sentit de la realitat.
L’estiu enlluerna, sadollats de llum,
sadollats de brisa, de remors i olors,
amors, somnis, desitjos,
tot sembla possible.
L’univers sencer es rendeix a l’estiu
i mentrestant la vida,
a redós seu, mansament flueix.
Estiu 2020
