Cultura – Sant Jordi d’estiu
Maite Pipó i Valls
El sol, la calor és vida, fa estiu.
La llum s’allargassa, el dia s’estira
 el sol que li agrada colrar-nos la pell,
 una mandra immensa se’ns apodera,
 i el cant a flor de llavi
 resisteix poca estona.
La llum perfilant tot el que s’exposa
 la blavor del cel prometent eufòria,
 xisclets d’orenetes, els grills a la nit
 no volent ser menys i lletanies resen,
 ric, ric, ric, ric.
Les cuques de llum, fanalets encesos
 pàl·lida la lluna, es digna a sortir,
 primer poca cosa, després tan oronda
 emulant el sol i fent les delícies
 de romàntics cors.
Les plantes i flor que amb la primavera
 creixien, s’obrien, tot és plenitud,
 l’aire acaricia, carícies calentes,
 carícies a la fi, gronxant-les, bressolant-les
 i també agostant-les amb tant de plaer.
L’estiu s’apodera de les voluntats,
 és temps de gaudir, descuides, posposes,
 res sembla importar,
 els sentits prevalen per sobre de tot
 prenent el relleu al relaxament
 de les coses que compten
 fan perdre el sentit de la realitat.
L’estiu enlluerna, sadollats de llum,
 sadollats de brisa, de remors i olors,
 amors, somnis, desitjos,
 tot sembla possible.
L’univers sencer es rendeix a l’estiu
 i mentrestant la vida,
 a redós seu, mansament flueix.
Estiu 2020







