23.3 C
Sant Gervasi
| Dimarts 28 de setembre de 2021 |
Publicitat

Lluís Tusell: “Ha arribat el moment que els ciutadans recuperem el control de la ciutat”

Entrevista al president de l'AV de les Tres Torres, que està impulsant una alternativa per les properes eleccions municipals agrupant els sectors claus de la societat civil

Publicitat
Publicitat
Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Gent del Barri

Carme Rocamora

Lluís Tusell, de formació periodista, va néixer ara fa 41 anys al barri de les Tres Torres, lloc on ha viscut tota la vida. Després de treballar en diversos mitjans de comunicació sobretot en l’àmbit municipal, va optar per dedicar-se a les estratègies de la comunicació, i actualment és director de Monkeys Communications. Al nostre districte, el coneixem especialment per ser el referent de tot allò que passa a les Tres Torres. I és que, des de fa cinc anys, és el president de l’associació de veïns: “Ningú es posava mans a l’obra, i per això vaig decidir entrar-hi”. 

Qui és Lluís Tusell?

Un home de 41 anys que va néixer al carrer dels Vergós i que s’ha criat a les Tres Torres, un barri molt residencial on viure-hi és com estar en un poble.  

És un barri ben cuidat?

Les Tres Torres està igual ara que fa quaranta anys. Abans hi havia menys cotxes i menys trànsit perquè no hi havia els túnels de Vallvidrera, i potser alguna clínica menys. Per la resta, si Barcelona ha anat millorant, aquest barri no ho ha fet. 

Quins records en tens d’infant?

Recordo agafar els Ferrocarrils per anar al Tècnic Eulàlia, el lloc de flors del Lluís a la Via Augusta amb Doctor Roux, el camp de l’Espanyol, el colmado de Calatrava amb Vergós, i també haver d’anar fins al parc de Santa Amèlia, a Sarrià, per trobar un lloc on jugar. 

Continuen faltant espais verds i per a la canalla al barri, com quan eres petit?

A la part sud del barri, on hi havia el camp de l’Espanyol, ara hi ha un parc. Pels de la part nord del barri, el gran canvi és el pati de la biblioteca Clarà, que com a mínim ara està obert. 

“Si hi ha alguna despesa que s’ha d’augmentar és per incrementar el personal de la Clarà. Una biblioteca ha d’obrir cada dia”

Sovint hi ha queixes amb el funcionament i horaris d’obertura de la Biblioteca Clarà

Si hi ha alguna despesa que entenem que s’hauria d’augmentar, és per incrementar el seu personal, i així es podran ampliar els horaris. Una biblioteca ha d’obrir cada dia. Quan obri la biblioteca de Sarrià caldrà veure si aquesta, que té moltes possibilitats per explotar, pot ser un complement i dotar-la de més usos.

El pati de la biblioteca s’ha convertit en un pipicà improvisat?

Hem aconseguit que sigui una zona verda oberta a tots els veins; el pas següent és prohibir que hi puguin accedir els gossos. No es pot tenir un pati dedicat a l’escultor Clarà ple d’excrements i amb les bases de les seves obres pixades. Ja hi ha dues zones recreatives per a gossos al barri. Hauria de ser un pati d’estada, de lectura. 

Lluís Tusell © Elena Bulet

Com descriuries el barri a grans trets?

És un barriu on s’hi viu bé, on qui hi posa els peus no en vol marxar. Hi ha una mica de tot, però sobretot tranquil·litat i bona comunicació amb el centre. Els caps de setmana pots sentir els ocells des de la finestra de casa, i això pocs més barris ho poden dir tenint el centre de la ciutat a 10 minuts amb el Ferrocarril. 

Com es pot millorar?

És un barri amb unes potencialitats brutals, que amb el creixement de la ciutat s’ha fet molt cèntric quan inicialment era perifèric. És una joia que hem de cuidar, perquè malauradament no s’ha fet. Hi manca manteniment; aquí l’Ajuntament no hi inverteix. Pacificar carrers, equipaments i espai públic són les grans prioritats.

“Si en quaranta anys no s’ha fet res excepte renovar la plaça Joaquim Pena és perquè l’Ajuntament no havia trobat una interlocució veïnal”

La reforma de l’entorn del Mercat de les Tres Torres indica un canvi?

Crec que sí. També cal fer autocrítica, perquè si en quaranta anys no s’ha fet res excepte renovar la plaça Joaquim Pena és perquè l’Ajuntament no havia trobat una interlocució veïnal. Com a mínim, ara hem elaborat un full de ruta amb les prioritats del barri. Qui no plora, no mama…

Per què decideixes implicar-te amb l’Associació de Veïns?

Per la meva feina com a periodista al diari ADN. Em vaig recórrer tots els districtes de Barcelona i vaig descobrir barris amb inversions brutals en l’espai públic, i em vaig adonar que el nostre s’estava quedant enrere. Aleshores vaig començar a anar als consells de barri.

I va funcionar?

Vaig veure que allò era més aviat un toreig del regidor de torn cap als veïns. A més, tothom intentava defensar el seu hortet sense uns objectius comuns. Ni tan sols vaig veure sentiment de pertinença en molts veïns, perquè molta gent no sap on comença ni on acaba el seu barri.  

I t’acabes convertint en president de l’associació. 

Ara fa 5 anys. Només arribar, vaig veure que calia un canvi molt profund. Les Tres Torres és un barri amb una morfologia complicada, i havíem d’arribar a les zones de més enllà de la renovada plaça Joaquim Pena, un dels grans èxits de l’associació. També faltava donar-se a conèixer als veïns i digitalitzar-se.

“Quan vaig entrar a l’AV la quota dels socis s’anava a cobrar casa per casa”

Calia adaptar l’associació als nous temps?

Quan vaig entrar [fa uns 10 anys], la quota s’anava a cobrar casa per casa i tot era en paper, no hi havia cap base de dades digital. Ara, a tots els socis se’ls cobra per domiciliació bancària, i aviat posarem en marxa una newsletter. També hem creat una pàgina web i hem eliminat el telèfon fix, un fet que hi ha gent que em recrimina. Per tenir un fix hi ha d’haver algú que l’agafi… i no tenim personal. 

Renovar-se o morir.

Tenim el gran mèrit d’haver pogut sobreviure 40 anys i de tenir un local en propietat. Sense la base inicial dels fundadors, no hauria estat possible. Ara, el repte és donar més usos al local, que vagi més enllà d’una sala de reunions per a la junta i de ser el magatzem on guardar el material de la Festa Major. Podria ser, per exemple, un centre per a la gent gran, obert tot el dia, perquè puguin llegir el diari, jugar al domino, veure la tele… Cobrir allò que l’Ajuntament no ens dona al barri.

Lluís Tusell © Elena Bulet

Quanta gent hi ha implicada a l’AV de les Tres Torres?

Som 10 persones a la junta, i com a socis uns 200. Per mi, el repte és arribar als 1.000 socis. Si som 17.000 veïns, que un de cada 17 estigui a l’associació seria un èxit.

“La FAVB m’ha arribat a qüestionar que el nostre barri pugui demanar inversions”

Heu marxat de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona…

Quan vaig entrar de president de l’associació, m’hi vaig reunir fins a tres vegades i no em van saber oferir cap servei. Llavors, per què els paguem diners? També han fet posicionaments polítics que crec que no els pertoca fer, i m’han arribat a qüestionar que el nostre barri pugui demanar inversions. Actualment, la FAVB no representa el gruix de la societat barcelonina, i té unes subvencions molt quantioses de l’Ajuntament. Una menjadora, vaja. 

Què tal la relació amb el Govern municipal?

Jo vaig entrar com a president de l’AV al final del mandat de Xavier Trias. A Ada Colau la vaig saludar personalment l’únic dia que va venir de visita a la Seu del Districte, i perquè em vaig plantar al seu davant. Aquí es va acabar la interlocució veïnal. Ni cas… En sis anys de mandat, Colau no ha tingut temps per rebre una de les 73 associacions de veïns de Barcelona? Hauria d’haver parlat amb totes.

“En sis anys de mandat Colau no ha tingut temps per rebre 1 de les 73 associacions de veïns de Barcelona”

Era millor la relació amb el govern de Trias, llavors?

Vam passar d’un govern obert a escoltar i a aplicar les millores necessàries, a un govern dogmàtic i sectari que es creu superior moralment i que per tant implementarà el seu projecte independentment que sigui el més convenient o no per als veïns. No és un tema polític, ni d’esquerres ni de dretes.

I Albert Batlle?

Contràriament a la tònica del Govern municipal, Batlle és una persona que ens escolta. Hi ha una gran diferència amb els últims tres regidors (Pisarello, Mòdol, Asens). Batlle demana informació, s’interessa per l’estat de les coses… És una persona que entén la política de proximitat com un servei als ciutadans, amb independència de qüestions polítiques. És inconformista, en aquest sentit.

Lluís Tusell © Elena Bulet

Tu tampoc ets conformista

Gens. Seria molt malpensat si creiés que des de les altes esferes polítiques s’està aprofitant la pandèmia per restar participació veïnal. No m’ho vull creure, per això dic que hi ha una part d’incompetència funcionarial. Els problemes de connectivitat als òrgans de participació com els consells de barri em semblen ridículs, quan el sector privat i els autònoms hem vist que la digitalització ens ha ajudat en el dia a dia.

És un problema majúscul?

El funcionament actual de l’Ajuntament de Barcelona ha quedat totalment desfassat. Circula amb un motor muntat fa 40 anys, i no s’ha tocat. Crear un certificat digital no és canviar l’administració. Per no entrar a discutir quin és el vertader paper dels districtes. Reclamen participació veïnal però en el fons és tot una farsa, tal com s’ha demostrat amb els pressupostos participatius. És frustrant. El que també és molt greu és la falta evident de motivació dels treballadors municipals d’aquest districte. Tenim problemes de manteniment i d’urbanisme que no hauria de venir cap alcalde per haver-los de solucionar.

Com creus que s’ha arribat fins aquí?

Si som crítics, siguem-ho en tot. Primer, perquè els propis veïns de les Tres Torres no hem cuidat prou del nostre barri; segon, perquè els successius Ajuntaments tampoc ho han fet, i el que tenim ara encara menys perquè no sap escoltar, i tercer, perquè els treballadors municipals de Sarrià-Sant Gervasi -tècnics superiors d’urbanisme i mobilitat- porten molt temps sense fer la seva feina, com a mínim, pensant en el nostre barri.

A favor o en contra dels consells plenaris?

Són el Senat de la nostra ciutat. Cal dotar els consells de contingut o eliminar-los. Jo seria partidari del primer, i que això no es converteixi en una menjadora més per a uns quants. Al pressupost del 2021, a Sarrià-Sant Gervasi només creix la partida de recursos humans, és a dir la dels sous dels polítics.

Consells plenaris amb més pes.

Quin poder decisiu té actualment un consell plenari de districte? No té sentit que plaça Sant Jaume hagi d’acabar decidint per nosaltres. Partidari dels consells plenaris, sí, però amb poder executiu i decisiu. Sense aquesta reforma, prefereixo suprimir-los i que siguin consells informatius sense uns càrrecs altament remunerats. Potser ha arribat el moment que els ciutadans comencem a plantejar-nos que cal recuperar el control d’aquesta ciutat.

“Estic treballant perquè la societat barcelonina torni a agafar les regnes de la ciutat de cara a les eleccions de 2023”

Com es recupera el control de Barcelona?

La societat civil barcelonina ha estat sempre molt implicada i ara ens han arraconat. En tenim part de culpa per haver-ho permès, però estic treballant perquè la societat barcelonina torni a agafar les regnes de la ciutat de cara a les eleccions del 2023. Una alternativa que no ofereix cap partit polític ara mateix. 

Un nou partit politic?

Pot tenir molts formats. És una alternativa de la societat civil que esperem que algun partit vulgui assumir com a pròpia, i si no potser sí, un nou partit. No és la idea, però no em fa por. Ja tenim un nom, de fet.

“El problema d’aquest Ajuntament és que han creat la seva propia societat civil, petita i endogàmica”

Qui en formarà part?

És un projecte de gent que utilitzarà entitats expertes per veure què necessiten per a Barcelona. Fem el que Barcelona no està fent: escoltar-les. Treballar conjuntament per fer un projecte de ciutat que ens tregui d’aquesta mediocritat en la qual hem començat a caure. El problema d’aquest Ajuntament és que han creat la seva propia societat civil, petita i endogàmica, quan la realitat és molt plural i diversa

Qui guanyarà les eleccions a Barcelona el 2023?

Si es continua prioritzant la batalla ideològica, Ada Colau. Ara bé, hi ha un gran espai que, amb matisos, comparteix una visió de ciutat diferent a la de Colau. El problema és que no podran imposar el seu model per culpa dels vetos entre els uns i els altres. Al final, si les decisions a Sant Jaume es prenen amb un 90 % d’unanimitat, només cal treure de l’equació BComú. Aquella gent que en la gestió de la ciutat creu que la societat civil no hi ha d’intervenir.

I la resta de partits coincideixen tots?

La nostra proposta la comparteixen Ciutadans, Junts per Catalunya, el PDeCAT, el PSC, Esquerra… si al final Ernest Maragall era socialista, i del PSC de Sant Gervasi! A Barcelona sempre ens hem entès tots i hem compartit molts debats, a diferència de Madrid. Les disputes de país s’han de deixar per al Parlament, aquí estem parlant de governar Barcelona.

Lluís Tusell © Elena Bulet

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.