22.3 C
Sant Gervasi
| Dijous 24 de setembre de 2020 |

‘L’últim mono’, de Lluís Maria Todó

Notícies del barri

Carme Rocamora

Carme Rocamora i Lluís M. Todó.
Carme Rocamora i Lluís M. Todó.

Un pare que viu a Sant Gervasi ha d’acollir el seu fill per a ajudar-lo a passar la síndrome d’abstinència de les drogues. Arran d’aquest fet, reflexiona sobre la seva joventut: les nits de festa al barri Xino, els dissabtes amb amics i també la separació amb la seva dona, ara lesbiana. Ens convida a conèixer el seu ofici de traductor i la seva vida rutinària, que són els passejos per Muntaner i la cervesa als bars del barri. I és que aquest llibre mescla fets de ficció amb d’altres completament inspirats en la vida del mateix escriptor. Amb L’últim mono el narrador assumeix dues perspectives, la de pare i la de traductor, el mateix títol és un joc: per una banda la síndrome d’abstinència i per l’altra, ser “l’últim mono” en el procés d’elaboració d’una obra, ja que el traductor és l’últim actor del sistema literari.

Publicitat

Lluís Maria Todó ha publicat aquesta novel·la amb l’ajuda de la seva bona amiga Maria Bohigas, cap del Club Editor i néta del mateix fundador de l’editorial, Joan Sales. Una tarda de desembre em reben els dos per parlar-ne i anem plegats als italians del Passeig de Sant Gervasi. El bar dels bonics jardins de Vil·la Florida tanquen massa d’hora per al nostre ritme horari. La trobada se’ns faria curta.

Lluís Maria Todó és santgervasienc de tota la vida. Va néixer a l’Hospital Adriano, que ara és el CAP Adrià i és allà on l’atenen en l’actualitat. Sí, això encara passa! Es va criar al carrer Maó i des de ja fa temps, viu al carrer Arimon. Dóna classes de traducció a la Pompeu Fabra i es considera tossut, però aquesta tossuderia l’utilitza per fer una recerca insistent de la felicitat. Els moments més bonics de la seva vida els defineix amb una trobada i amb una mirada. De Sant Gervasi, anhela aquells temps en què el barri tenia una vida de poble, una personalitat, i troba que per ser un dels llocs més cars de Barcelona les prestacions no són dignes de tal.

Va estar casat i té dos fills. Actualment surt amb un home i s’autoetiqueta com gai. De fet, és un referent de la literatura gai a Catalunya i en aquest mateix llibre reflecteix aquesta tendència amb reflexions sobre tendències sexuals i estructures familiars. Mentre parlem, recorda que un cop va rebre una crítica per ambientar la seva literatura gai a un barri com Sant Gervasi, com si fos una cosa incompatible. Ell mai ha tingut cap problema pel barri i sempre s’ha sentit acollit per la gent tot i ser homosexual i tenir una família “irregular”.

Em confessa que va ser difícil tornar a escriure després d’una etapa dura de la seva vida, tot just després de rebre el Premi Josep Pla, l’any 2006, quan la situació editorial de Catalunya estava a la baixa i en va notar les conseqüències. Va decidir no tornar a escriure mai més però finalment es va animar i amb l’ajuda de la Maria Bohigas, que ja coneixia des de feia molt de temps, va aconseguir publicar aquesta novel·la. La mateixa Maria diu que quan va llegir la novel·la li va passar allò que diuen de “les novel·les bones de debò, necessiten poc l’editor”.

Todó ja pensa en un nou projecte, una novel·la de la seva experiència amb els seus escriptors de referència: Flaubert, Proust i Stendhal, des del punt de vista de professor, traductor i escriptor. Però primer llegiu L’últim mono i reflexioneu i encanteu-vos amb els detalls.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.