Publicitatspot_img
spot_img

‘L’últim mono’, de Lluís Maria Todó

Publicat el 12.1.2016 10:00 · Actualitzat el 14.1.2018 12:46

Notícies del barri

Carme Rocamora

Carme Rocamora i Lluís M. Todó.
Carme Rocamora i Lluís M. Todó.

Un pare que viu a Sant Gervasi ha d’acollir el seu fill per a ajudar-lo a passar la síndrome d’abstinència de les drogues. Arran d’aquest fet, reflexiona sobre la seva joventut: les nits de festa al barri Xino, els dissabtes amb amics i també la separació amb la seva dona, ara lesbiana. Ens convida a conèixer el seu ofici de traductor i la seva vida rutinària, que són els passejos per Muntaner i la cervesa als bars del barri. I és que aquest llibre mescla fets de ficció amb d’altres completament inspirats en la vida del mateix escriptor. Amb L’últim mono el narrador assumeix dues perspectives, la de pare i la de traductor, el mateix títol és un joc: per una banda la síndrome d’abstinència i per l’altra, ser “l’últim mono” en el procés d’elaboració d’una obra, ja que el traductor és l’últim actor del sistema literari.

Lluís Maria Todó ha publicat aquesta novel·la amb l’ajuda de la seva bona amiga Maria Bohigas, cap del Club Editor i néta del mateix fundador de l’editorial, Joan Sales. Una tarda de desembre em reben els dos per parlar-ne i anem plegats als italians del Passeig de Sant Gervasi. El bar dels bonics jardins de Vil·la Florida tanquen massa d’hora per al nostre ritme horari. La trobada se’ns faria curta.

Publicitat

Lluís Maria Todó és santgervasienc de tota la vida. Va néixer a l’Hospital Adriano, que ara és el CAP Adrià i és allà on l’atenen en l’actualitat. Sí, això encara passa! Es va criar al carrer Maó i des de ja fa temps, viu al carrer Arimon. Dóna classes de traducció a la Pompeu Fabra i es considera tossut, però aquesta tossuderia l’utilitza per fer una recerca insistent de la felicitat. Els moments més bonics de la seva vida els defineix amb una trobada i amb una mirada. De Sant Gervasi, anhela aquells temps en què el barri tenia una vida de poble, una personalitat, i troba que per ser un dels llocs més cars de Barcelona les prestacions no són dignes de tal.

Va estar casat i té dos fills. Actualment surt amb un home i s’autoetiqueta com gai. De fet, és un referent de la literatura gai a Catalunya i en aquest mateix llibre reflecteix aquesta tendència amb reflexions sobre tendències sexuals i estructures familiars. Mentre parlem, recorda que un cop va rebre una crítica per ambientar la seva literatura gai a un barri com Sant Gervasi, com si fos una cosa incompatible. Ell mai ha tingut cap problema pel barri i sempre s’ha sentit acollit per la gent tot i ser homosexual i tenir una família “irregular”.

Em confessa que va ser difícil tornar a escriure després d’una etapa dura de la seva vida, tot just després de rebre el Premi Josep Pla, l’any 2006, quan la situació editorial de Catalunya estava a la baixa i en va notar les conseqüències. Va decidir no tornar a escriure mai més però finalment es va animar i amb l’ajuda de la Maria Bohigas, que ja coneixia des de feia molt de temps, va aconseguir publicar aquesta novel·la. La mateixa Maria diu que quan va llegir la novel·la li va passar allò que diuen de “les novel·les bones de debò, necessiten poc l’editor”.

Todó ja pensa en un nou projecte, una novel·la de la seva experiència amb els seus escriptors de referència: Flaubert, Proust i Stendhal, des del punt de vista de professor, traductor i escriptor. Però primer llegiu L’últim mono i reflexioneu i encanteu-vos amb els detalls.

Notícies relacionades

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

El cicle Traces Literàries omplirà de literatura els barris de Sarrià-Sant Gervasi durant el novembre

El cicle cultural torna aquest novembre amb activitats repartides pel districte, entre les quals destaca una ruta per seguir les empremtes de Mercè Rodoreda al Farró

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí