Notícies de Sarrià
Juanjo Compairé
Des de l’any 1985, l’Àngel i la Carme tenen oberta aquesta botiga dedicada al cinema. De primer, venent i llogant cintes de vídeo. Més tard, DVDs. Al llarg de tot aquest temps, ells han atès els veïns. Coneixien els gustos cinèfils de cadascú; els recomanaven títols. El seu era un servei professional. Visionaven desenes i desenes de films, sempre pensant a qui li podrien interessar. Sempre procuraven estar al corrent de les darreres novetats, però també dels clàssics del cinema, que també tenen els seus aficionats. I en retornar-les, cada soci, cada sòcia comentava què li havia semblat el film que havia vist. Aquesta relació també feia barri.
Els temps estan canviant…
Ja fa temps que les coses estan canviant. Cada cop s’acosta menys gent a la seva botiga. Arriben notícies d’altres videoclubs que estan tancant. Fins i tot el mític Video-Instan, el primer videoclub d’Espanya, ha hagut de canviar de local i amenaça de tancar definitivament.
Però la Carme i l’Àngel no s’arronsen. Han llançat una oferta de venda de pel·lícules, intentant compensar amb aquests ingressos la pèrdua de socis actius del seu videoclub.
La Carme ho atribueix a la pirateria. “És més còmode — diu— baixar-se pel·lícules d’Internet sense pagar”. “Si ara han engegat una campanya contra el pirateig dels partits de futbol, per què no es fa el mateix amb el cinema? És que el futbol és més cultura?”. Perquè ella es considera part de la cultura i critica el poc interès polític per preservar-la.
I els que veuen cine des de les plataformes de pagament? “Cap plataforma ofereix la varietat i qualitat que oferim nosaltres” respon.
Una escletxa de llum?
Uns cartells a la porta ho diuen clar: “Liquidación total por cierre”, “Local en traspaso”. La Carme, però, no llença la tovallola. És una tarda de divendres i no hi ha ningú, però ella s’aferra a l’esperança: “Qui ho sap? Potser tanquen moltes webs pirates i la gent torna a llogar pel·lis”. Potser. De moment, tota una manera de consumir cine, cultura; tota una manera de relacionar-se està en perill de desaparició.
