Publicitatspot_img
Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

Maria del Mar Bonet i la Sibil·la

L'artista va complir amb la seva cita anual amb la parròquia de la Bonanova, el Casal d’Infants del Raval i la Sibil·la

Publicat el 22.1.2019 8:30

Arts i Lletres

Jesús Mestre

Aquest any Maria del Mar Bonet va complir amb la seva cita anual amb la parròquia de la Bonanova, el Casal d’Infants del Raval i la Sibil·la. Va estar acompanyada pel reconegut organista Ferran Cullell. La veu i l’òrgan, des de les primeres notes, van crear un ambient especial, transportant tota la gent que omplia l’església a un món d’espiritualitat ancestral, màgic. Es va poder gaudir de la millor versió de la Maria del Mar Bonet, que des de 1998 manté viva aquesta cita tan especial amb la Bonanova.

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa fins que al segle xvi el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l’arribada del Messies i la fi del món, es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacta a Mallorca. L’any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya, durant el segle xix, l’interès d’alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació.

Publicitat

Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la —endevinadora del món pagà— amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó que interpreta, habitualment a cappella, té l’origen en una melodia mossàrab amb text traduït al català al segle XIII.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

La Festa Major de Sarrià, insegura?: la importància de contextualitzar els fets

Preservar les festes majors és preservar una part essencial de la vida col·lectiva. I fer-ho passa també per explicar-les amb rigor, reconèixer la feina de les entitats i no deixar que uns fets delictius sense relació directa acabin definint allò que, durant molts dies de feina i il·lusió, centenars de persones s’esforcen a construir: comunitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí