Perspectiva legal
Ingrid Sumarroca
La sentència del Tribunal Suprem, Sala Primera, de 20 de novembre de 2018, ha establert per primera vegada a Espanya, que el fet que el cònjuge a qui se li hagi atribuït l’ús del domicili familiar perd el dret a usar-ho per establir una convivència estable i permanent amb una nova parella.
Anteriorment, el fet que aparegui una tercera persona havia tingut consideració a l’hora de modular la pensió compensatòria. El que el Tribunal Suprem ha interpretat és que, a entrar en l’habitatge un tercer de forma estable, deixa de ser un domicili familiar. S’ha creat una nova família i això pot afectar també a la pensió compensatòria, als aliments i fins i tot a l’interès del menor, si no es porta bé amb aquest tercer.
La idea que subjau és que tots tenen dret a refer la seva vida, però no a costa d’uns altres. Aquí s’ha creat un nucli familiar diferent, però en el supòsit que aquesta família té dos fills, que després se separen una altra vegada aquestes persones, que entra un tercer a la casa… Això ja no és habitatge familiar. El mateix criteri que van tenir els pares per procurar als seus fills un habitatge al moment de la separació ho han de tenir ara per refer la seva situació en relació al domicili. En la sentència es fa una crida al legislador amb el tema de les famílies reconstituïdes, perquè és un dels problemes que pot venir ara i cal legislar-la. El Tribunal Suprem té ja moltes resolucions.
S’ha establert un automatisme: qui es queda amb els fills, es queda amb la casa… No té per què ser així. Hi ha situacions intermèdies. Tu ets solter, compres una casa amb els estalvis de tota la vida, et cases (o no), tens un fill i quan el nen té sis mesos et separes. No tornes a veure la teva casa fins que el nen compleixi 18 anys. S’està protegint al nen? Sí, però potser se’l pot protegir de manera diferent.
A partir de la nova doctrina del Tribunal Suprem, altres sentències han dictaminat a favor d’extingir el dret d’ús de l’habitatge familiar per convivència amb una nova parella. Per exemple, una sentència del Jutjat de Primera Instància de Saragossa, aplicant la nova doctrina, una magistrada titular recordava que un matrimoni saragossà havia pactat en el seu acord de divorci que fos la dona la que continués vivint al domicili familiar amb les dues filles. No obstant això, passat un temps, gràcies a un detectiu, l’exmarit va poder provar que a la seva antiga casa estava convivint també el nou company sentimental de la seva exdona. L’exesposa va reconèixer la relació però va negar que aquest home estigués vivint de forma permanent amb ella. És més, ell va aportar també un certificat per demostrar que tenia la seva pròpia casa, en la qual estava empadronat. Malgrat tot, després de valorar totes les proves, i la magistrada va donar la raó l’exmarit.
Si s’aconsegueix acreditar que hi ha un tercer que conviu de manera estable amb l’excònjuge, les possibles conseqüències són les següents:
• Eliminar la pensió compensatòria a l’exmarit o l’exdona
• Subhastar l’habitatge
• Vendre la seva part a la nova parella de l’excònjuge repartir l’ús per anys
