26.2 C
Sant Gervasi
| Dilluns 14 de juny de 2021 |
Publicitat

Marta Sangrà: “La pressió per llegir certs clàssics fa que s’acabi no llegint”

És 'booktuber' en català des de fa un any mentre estudia el Grau d'Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona

Publicitat
Publicitat
Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

La Mirada Jove

Carme Rocamora

Un vlog (videoblog) de la diada de Sant Jordi, ressenyes, curiositats boniques de llibres, consells sobre la vida lectora, vídeos per estudiar o sobre com organitzar-se per a un examen… De totes aquestes coses, en parla Marta Sangrà, sarrianenca de 23 anys, al seu canal de YouTube: La mar de llibres, un espai on parla de llibres en català o traduïts al català i d’altres coses relacionades amb el món de la literatura. Nascuda al barri, va viure la seva infància a les Canàries. A tercer d’ESO, però, va tornar a la vila i va estudiar al Betània Patmos primer i després al Menéndez y Pelayo. De ben petita ja abraçava la lectura i tenia clar que volia fer Estudis Literaris, però el seu entorn li deia que aquesta carrera era un passatemps. 

Finalment vas decidir estudiar Antropologia…

Jo tenia molt clar que volia fer Estudis Literaris, però el meu entorn em deia que no podia ser que jo, que sempre havia estat una alumna intel·ligent i treia bones notes, fes una carrera com aquesta i no de ciències… M’ho vaig treure del cap i vaig començar Antropologia, però ho vaig deixar i me’n falten uns 60 crèdits. I l’any passat, ara sí, vaig començar Estudis Literaris.

Com va, això de la teleuniversitat?

Horrorós. Cansa molt més estar pendent d’una pantalla que no haver de baixar físicament fins a la universitat, on socialitzes i comparteixes espai i temps amb la gent.  

A quins llocs estudies?

O em quedo a casa, que també és horrorós, o baixo a la biblioteca de la universitat, que tanca a les sis de la tarda. Al districte és impossible: l’altre dia vaig intentar anar a la biblioteca Joan Maragall, que obre a les quatre, i a les quatre i dos minuts ja no tenia lloc on seure. Vaig acabar anant a una sala d’estudi que hi ha al carrer Brusi. Me les vaig apanyant com puc.

D’on et ve, la passió pels llibres?

A casa meva són molt lectors i sempre he viscut rodejada de llibres. Quan vivíem a les Canàries, anàvem a la biblioteca cada dissabte, també a escoltar contacontes… 

Marta Sangrà a la plaça de Sarrià el dia de Sant Jordi © Frederic Esteve

A les Canàries llegies en castellà?

Sí.  

“Considerava el castellà com la llengua amb més autoritat, la més seriosa”

I quan vas tornar aquí?

El primer que vaig llegir en català va ser la col·lecció del Federico Moccia “Perdona si et dic amor” i “Perdona però vull casar-me amb tu”. Ho vaig fer per aprendre ortografia perquè em feia por arribar a una escola nova, a tercer d’ESO, sense saber escriure ni haver fet mai res de català. Fins llavors, jo considerava el castellà com la llengua amb més autoritat, la més seriosa. 

El català no era seriós?

Em pensava que les coses més profundes les havia de llegir en castellà i que en català podia llegir estils de lectura més senzills o lleugers, com un Murakami. Un amic em va fer veure la distinció que feia entre ambdues llengües i aleshores va ser quan em vaig dir a mi mateixa que intentaria llegir al màxim en català. 

I ara has esdevingut booktuber en català!

Des d’aquell moment, vaig començar a llegir en català i quan em vaig animar a obrir el canal no vaig dubtar en cap moment en quina llengua fer-ho: tenia molt clar que seria en català. Primer, perquè és la llengua amb la qual m’expresso, i després, per una vessant més política de compromís amb la llengua perquè al canal només hi ressenyo llibres escrits en català o bé traduïts al català. 

Què s’hi pot trobar, al teu canal?

Des de ressenyes de llibres fins a diferents tipus d’editorials que existeixen, esdeveniments literaris, alguns vlogs sobre llibreries… No és només el contingut dels llibres, sinó tot el que envolta el món literari.

Quant de temps dediques a la lectura?

No ho sé. De vegades zero minuts al dia i d’altres sis hores… Però no seguides, eh!

Alguna recomanació per superar el “no tinc temps” o “se’m tanquen els ulls si llegeixo a la nit”?

Agafeu llibres que es llegeixen com si fossin una sèrie. Hi ha una certa pressió per haver de llegir certs clàssics, per tenir una cultura lectora, i és aleshores quan acabes no llegint. Si t’agraden les sèries policíaques de Netflix, escull novel·les d’aquest estil, i si t’agrada l’amor, agafa un llibre romàntic. Llegim també per entretenir-nos. Quin sentit té llegir una cosa que no consumiries fora de la lectura?

“El primer que cal fer és eliminar el biografisme del sistema educatiu”

Està ben muntat el sistema de lectura a les escoles?

No gens. El primer que et diuen a la carrera és que la bibliografia dels autors ens l’ha de bufar bastant! En canvi, a l’institut t’aprens la vida sencera de Ramon Llull i et fan llegir algun un paràgraf en català antic! Aquí és quan dius “què és aquesta merda?”. En el fons no has llegit la seva obra. El primer que cal fer és eliminar el biografisme del sistema educatiu. L’autor té importància per entendre coses, però no ha de ser l’objectiu de la literatura: ho és el text.

Com a sarrianenca, tens una llibreria de referència?

A Peu de Pàgina: m’agrada molt.

I una editorial preferida?

Ara mateix estic molt emocionada amb Viena, per la col·lecció que estan traient del Club Victòria, i també amb l’Altra Editorial. Després, per un tema d’estudis, l’editorial Adesiara, que no s’enfoca tant per llegir al Metro, però també m’agrada molt.

Què et veus fent en un futur?

Ara mateix no en tinc ni idea. Pensava a ser professora d’institut perquè m’agraden molt els nens i l’ensenyament, però estic veient que m’està agradant molt la literatura comparada. També penso a anar primer a fer un màster a Madrid sobre conservació de documents antics.

Què diries que hi falta per als joves, a Sarrià?

Moltes coses. Una biblioteca, un espai de socialització… 

Has pensat a independentizar-te?

Vaig viure un any fora de casa, aquí mateix, a Sarrià, però vaig tornar amb els pares: no tenia diners i volia seguir estudiant.

Marta Sangrà a la plaça de Sarrià el dia de Sant Jordi © Frederic Esteve

*Els llibres que la Marta ha regalat aquest Sant Jordi. 

    • Abans de les cinc som a casa d’Albert Forn. Edicions 62.
    • El ball, d’Irene Némirovsky, amb traducció de Xavier Pàmies. De la col·lecció “Petits Plaers”, de Viena.
    • Una dona, de Sibilla Aleramo, amb traducció d’Alba Dedeu. Editat per Adesiara
    • Cartes a Anna Murià de Mercè Rodoreda. Club Editor.
    • Olor de colònia de Sílvia Alcàntara. Butxaca 1984.
    • ¿Qué hacer? de Lenin. Akal.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.