Política
Carme Rocamora
Si una cosa té el Jordi Martí és que sempre hi és o té temps per atendre’t. I que ho fa amb ganes, perquè de la política municipal n’ha fet la seva passió. Nascut a la clínica del doctor Ripoll de Sant Gervasi, ha viscut al Putxet gairebé tota la vida i ha estudiat als Jesuïtes de Sarrià. De ben petit, a l’època de la transició es va començar a interessar per la política i als 18 anys va entrar a la JNC i a CDC. Ara, quan li preguntes qui és Jordi Martí més enllà de la vessant política, no ho dubta: “La meva vida la vinculo a la vocació del servei públic”. Parlem amb qui va ser regidor president del districte el mandat passat per JxCat. Actualment, és regidor adscrit.
Un parc: El del Turó del Putxet: té unes bones vistes de la ciutat.
Un carrer: Balmes. Un carrer que no arriba a ser senyorial, però que és maco. I encara és millorable.
Una plaça: Sarrià
Un barri: Galvany
La persona que més valores del plenari, fora del teu grup polític: Faig una bona valoració de tot el conjunt.
Què és el millor de la política municipal?
En especial quan estàs a Govern, veure que amb decisions que pren el teu equip pots transformar la realitat, fer coses que impactin directament a curt termini en el benefici de la gent: decidir si un carrer es reurbanitza, si poses o no un equipament públic, si concertes uns serveis comunitaris…Així millores el teu barri, el teu districte i la teva ciutat. I això és molt difícil aconseguir-ho per exemple, sent senador. La política municipal és la concreció última d’allò que tu creus que pots fer amb un pressupost.
I el que menys t’agrada?
El més desagraït és que estàs molt exposat, sense cap filtre, i a mi m’agrada, perquè agraeixo la proximitat i estar al peu de la trinxera….però en un moment determinat diguem que et pot caure un roc.
Vas ser regidor president a l’últim mandat. Ara ja no, però segueixes al peu del canó al Districte
L’actual presidenta del Districte (Eva Parera) va fer una gran operació per poder ser-ho, i s’està veient que era un objectiu en si mateix per tenir una poltrona, un títol i un tractament protocol·lari. Per mi, ser regidor era un instrument per estar al servei de la gent, de la comunitat, i fer coses. Ara, tot i que no sigui president, segueixo amb aquella funció i em sap greu no poder fer tantes hores com abans perquè ho combino amb ser portaveu de JxCat a Barcelona.
“Eva Parera va fer una gran operació per ser regidora presidenta per tenir una poltrona, un títol i un tractament protocol·lari”
Com és la relació amb Albert Batlle?
Cordial. En política, crec que malgrat les discrepàncies has d’intentar mantenir una bona relació, sobretot en el pla personal. Això facilita l’entesa, i de l’entesa poden venir col·laboracions. D’entrada, poso en valor l’actitud de Batlle, que és molt diferent de la dels anteriors regidors que havíem tingut, a qui se’ls veia que eren persones que estaven de pas, amb molt poc interès a moure’s i solucionar coses.
Quina lectura feu dels resultats de JxCat al districte?
A les municipals hem tingut un resultat dolent. No passa res per reconèixer-ho. I en les últimes eleccions espanyoles, no ha estat per tirar coets, però diria que bo. Això indica que tenim una base sociològica i electoral potent, però que no hi ha res que duri tota la vida. Ara, aspirem a millorar els resultats en les properes eleccions, i per això hem de reforçar la nostra marca electoral. Endreçar l’estructura que no tenim com a partit en aquests moments, i que ens ajudi a multiplicar els efectes positius de la feina individual i grupal.
“A les municipals hem tingut un resultat dolent. Aspirem a millorar-lo en les properes eleccions, i per això hem de reforçar la nostra marca electoral. Endreçar l’estructura que no tenim com a partit en aquests moments”
Quina és la feina que farà JxCat aquests quatre anys al Districte?
Volem continuar reclamant del Govern del Districte i de la ciutat més atenció per les necessitats que tenen els barris. Això passa no només per dedicar-s’hi més com aparentment vol fer el senyor Batlle, sinó per aplicar-hi recursos. Si tu treballes 24 hores al dia pels teus barris i els pressupostos són els mateixos que els últims quatre anys, no aconseguiràs res.
Més diners, traient-los a qui?
La nostra feina com a districte no és dir a qui li sobren diners. No en sobren a ningú, però és a nosaltres que ens en falten. Aspirem a reclamar i insistir perquè la mitjana d’inversions se situï a nivell de la mitjana de la ciutat, com vam fer al mandat de Xavier Trias.
I ara com a oposició, esteu contents d’haver aprovat els Pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona?
Personalment vaig posar molt èmfasi en dues coses: el compromís de formalitzar la superilla de la Bonanova aquest 2020 (i ho hem aconseguit incloure), i l’aprovació del projecte i licitació de la reforma del carrer Balmes des de plaça Molina fins a Kennedy. Això últim sé que Albert Batlle també ho vol, però els negociadors de BComú i el PSC no ens ho han admès. Una altra petició personal va ser l’aprovació d’un avantprojecte per Manacor 1 com a equipament municipal del Putxet. Però tampoc s’ha volgut incorporar.
“La biblioteca de Sarrià serà l’única cosa grossa que farà l’actual Govern”
Creus que hi haurà biblioteca de Sarrià?
Sí. És l’única cosa grossa que farà l’actual Govern.
L’alcaldessa ha estat aquí fa poc, celebrant una assemblea del seu partit a la seu del Districte…
Hem demanat explicacions per escrit. Creiem que és una pràctica gens ètica per a qualsevol força política que governi una institució, però encara més per aquella gent que va fer bandera de l’ètica, la transparència, la proximitat i l’honradesa com a principal arma electoral. Que en la seva visita no es reunissin amb ningú del districte, és triplement feridor. Una actitud incomprensible. No entenc com amb tants assessors a sou com tenen, ningú els va dir “nois, això no podem fer-ho.” És criticable i hem d’entrar una iniciativa reclamant explicacions.
Per què creus que li costa a Colau reunir-se amb veïns de Sarrià – Sant Gervasi?
Crec que hi ha un pecat original de BComú respecte el que pensa d’alguns barris. Ho podia entendre quan van entrar a governar el 2015, amb una sèrie de biaixos ideològics i reserves polítiques respecte cap alguns territoris i grups polítics. Ara, després de quatre anys de governar i de veure que la majoria som gent normal, mantenir aquestes reserves mentals és bastant sorprenent. Crec que tot ve de l’estereotip que els barris de Sarrià-Sant Gervasi són gent rica i enemiga, adversària dels plantejaments dels comuns. Això al 2020 és absurd.
Com valores la decisió presa en Junta de Portaveus de suprimir l’Audiència Pública prèvia al plenari?
Evidentment, estem a favor de la conciliació familiar i laboral. Ara bé, hi ha gent que utilitza aquesta excusa per treballar poc. Creiem que hi ha maneres per mantenir el nivell d’interlocució de la ciutadania amb el govern del Districte, sense necessitat de suprimir l’Audiència Pública. Des del punt de vista de les formes, a més, la seva supressió va ser una cacicada. Decidit en una junta de portaveus, per un Reial Decret.
Alguns consellers han reclamat que els debats del país quedin fora dels plenaris de Districte.
Estem en una situació excepcional com a país, i en política cal tenir cintura, mà esquerra, flexibilitat, capacitat d’adaptació i de negociació… Demanar que estigui prohibit parlar de segons quins temes de país en un plenari de Districte és l’excusa per limitar el debat polític. Una excusa que va bé a algunes forces de la dreta espanyolista, que a més se’n foten d’una situació que és un drama per a molta gent.
“Els Mossos han de tenir tolerància zero amb les expressions xenòfobes, racistes i totalitàries d’alguns manifestants”
Què s’ha de fer amb les manifestacions de l’extrema dreta a plaça Artós?
Les forces policials, i especialment els Mossos, han de tenir tolerància zero amb les expressions xenòfobes, racistes i totalitàries d’alguns manifestants. En una manifestació que previsiblement pot portar problemes d’ordre públic, s’ha d’identificar aquestes persones i no permetre’ls començar la marxa amb armes o objectes que puguin servir per fer mal a la gent. A partir d’aquí, es poden fer moltes coses entre partits polítics, associacions de veïns i entitats culturals, com un pacte social. Tampoc s’ha d’entrar en una dinàmica frontista amb aquesta gent, perquè estarem retroalimentant la bèstia.
Què és imprescindible arreglar del districte?
Gairebé tot. La mobilitat, la contaminació associada a la mobilitat, la manca brutal d’habitatge de lloguer de protecció a un preu assequible. També la seguretat: hi ha una plaga brutal de robatoris en domicilis del nostre districte. Els parcs i jardins estan fets una porqueria, l’espai públic està brut i deixat, no tenim biblioteca més enllà de les tres que tenim des de fa 20 anys. Poques d’aquestes coses es poden fer sense pressupost.
Sona catastròfic
No. És realista. És una realitat trista que ens toca viure. Un districte que va fent per inèrcia i pels recursos privats. La gent es gasta els seus diners per fer coses a títol privat que hauria de proveir en part l’Ajuntament.
I l’envelliment?
Una mania ideològica que tenen els Comuns és escombrar el Tercer Sector Social, i caldria apostar-hi més: imagineu-vos tenir 15 entitats com Assís, privades i sense ànim de lucre. Les necessitem per la gent gran, per les dones, pels infants… Amb els funcionaris que hi ha no és suficient. En alguns barris de Barcelona s’estan produint uns moviments demogràfics bestials: gent gran que se’n va o mor i aquests espais passen a ser ocupats per gent de fora (russos, americans, anglesos, australians, japonesos…). Bàsicament, estan llogant o comprant allò que nosaltres no podem. Com a Govern, això no és evitable 100% però ho has d’intentar gestionar. I no val dir que a Sarrià-Sant Gervasi som rics. Aquí hi ha molta gent sola que no pot pagar-se unes llenties al Mercat de Sarrià. També tenim problemes i mancances socials, percentualment menors si vols en comparació amb altres districtes, però que mereixen atenció.
“Aquí hi ha molta gent sola que no pot pagar-se unes llenties al Mercat de Sarrià”
Què li aconselles al Govern del Districte?
Que es baralli -en el sentit positiu- amb els seus per obtenir més recursos per als nostres barris. Que s’espavilin perquè els facin cas, parlant clar.
