Les ressenyes de la Casa Usher
Casa Usher Llibreters
El més fàcil és vincular Mercè Rodoreda a la plaça del Diamant o al revés, però que és el mateix, la plaça del Diamant a Mercè Rodoreda.
I és que aquesta és la plaça que dóna nom a la seva novel·la més coneguda i més internacional, i que va ser un dels escenaris de la seva infantesa.
Però no va ser l’únic, n’hi va haver d’altres: carrers, cases, jardins i parcs d’una Barcelona de principis del segle passat que va ocupar la seva infantesa i part de la joventut, fins que es va haver d’exiliar a França.
Carme Arnau, qui havia conegut personalment l’autora quan va fer la tesi al voltant de la seva obra, recupera en una mescla d’assaig, de biografia i de memòries i a partir de nova documentació trobada en el fons de la Fundació Mercè Rodoreda, de l’Institut d’Estudis Catalans, com són les cartes familiars, el seu temps d’infantesa sota el títol El paradís perdut (i que ha publicat Edicions 62)
A partir d’aquestes cartes entre l’oncle Joan, que va marxar a fer les Amèriques i en qui van dipositar tota l’esperança econòmica familiar, i els pares i l’avi de la Mercè revivim una infantesa que la pròpia Rodoreda va catalogar com l’època més feliç de la seva vida.
I la va viure a l’anomenat Casal Gurguí, una torre que avui ja no existeix i que estava al carrer Manuel Angelón (llavors carrer París) voltat de dos jardins amb moltes flors.
En un ambient fantasiós com ho eren els seus pares, sempre voltats de literatura i vinculats al teatre (inclús van ser alumnes d’Adrià Gual) i amb un avi romàntic, catalanista, bohemi i lletraferit que vivia en el seu món a part i que li va contagiar a la nena la llengua, la pàtria, Mossèn Cinto Verdaguer i la passió per les flors.
La casa, el jardí i les seves flors, el barri de Sant Gervasi i el de Gràcia van sortir posteriorment a les novel·les i als contes de l’autora, així com una Barcelona en constant moviment ideològic que és la que li va tocar viure, però que va anar desapareixent o transformant-se mentre ella estava exiliada i que per tant no va reconèixer a la seva tornada.
Les persones, les més importants i les no tant, també van ser personatges en les seves obres, així com les seves pròpies experiències i vivències van alimentar els seus arguments, tot partint de la referència d’una infantesa idealitzada al voltant d’una Barcelona burgesa i de la posterior pèrdua, tant de la infantesa (innocència) com d’aquesta Barcelona, així com tantes altres coses que també la van marcar i que es podrien resumir en la guerra i en l’exili.
