26.1 C
Sant Gervasi
| Dilluns 15 d'agost de 2022 |
Publicitat

Mor el pedagog sarrianenc Pere Darder

Va ser el fundador de l'escola Costa i Llobera i de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, i un dels pedagogs més influents a Catalunya

Publicitat
Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Societat

Jesús Mestre

Pere Darder Vidal (Barcelona, 24 de gener de 1933) va morir el passat 14 de juliol a 89 anys. Ha estat un dels pedagogs més influents dels darrers cinquanta anys a Catalunya i professor de professors. Va ser el fundador l’any 1959 de l’escola Costa i Llobera, al barri de Sarrià, juntament amb Pau López, quan l’edifici era al carrer Anglí (actualment és a Can Caralleu i és pública des del 1989). També va ser cofundador de l’Escola de Mestres Rosa Sensat (actual Associació de Mestre Rosa Sensat) el 1965, amb Marta Mata, Maria Teresa Codina i altres quatre destacats pedagogs.

Publicitat

Pere Darder també va ser un dels impulsors de l’Escola de Mestres de Sant Cugat i de la Facultat de Ciències d’Educació, totes dues de la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a professor universitari, era partidari de l’educació integral i del treball en equip i fou dels primers a posar l’èmfasi en les emocions com a factor clau en el procés educatiu. Entre 2004 i 2011 va presidir el Consell Escolar de Catalunya. És autor o coautor de diversos llibres, com El grup-classe: un potencial educatiu fonamental (1991), Sedueix-te per seduir, viure i educar les emocions (2002), o Des-educa’t: una proposta per viure i conviure millor (2005).

Pere Darder fent una conferència © Carme Esteve – Ateneu Barcelonès
Publicitat

Veí de Sarrià, ha mort a la casa familiar del carrer Caponata, on vivia amb l’Assumpció, la seva inseparable companya. En els darrers anys havia col·laborat amb la Casa Orlandai en algunes iniciatives de caràcter educatiu, sobretot en l’àmbit del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores (13-16 de novembre de 2014). Llavors van passar per la casa la majoria dels directors de les escoles i instituts del barri, i Jaume Cela va fer la ponència principal.

“Tristesa d’allò que fou i ja no és” (poema de Pere Darder, 1956)

La cerimònia de comiat va ser el diumenge 17 de juliol, al Tanatori de Sant Gervasi. Fou un acte emotiu que, entre amics, col·laboradors i familiars, es va descriure la personalitat de Pere Darder. L’acte s’inicia amb la reproducció de la cantata Ego sum lux, basada en un poema de Marta Darder, musicada per Ramon Romaní i interpretada pel Cor Eurídice, que va crear una atmosfera especial en la sala. Tot seguit Jordi Vila-Abadal va fer una completa semblança de Darder, en la que va recordar quan es van conèixer a Cuixà l’estiu del 1967: en Jordi, monjo de Montserrat, passava en el monestir de la Catalunya Nord un període de transició que el portà a deixar els hàbits, mentre que la família Darder, amb l’indispensable Sis-cents, hi anaven per seguir xerrades i concerts fora de la mirada del franquisme. Allà, com recorda Assumpció Lisson, es va fonamentar una llarga amistat entre Vila-Abadal i la família Darder.

Isabel Darder, dona molt compromesa en la política barcelonina, va fer un parlament sobre la part més familiar i intima d’en Pere, descobrint petits detalls que també es projectaven en l’àmbit públic. Com ara que li agradava molt manar. I ho sabia fer, era un líder. Cançons com Al vent, de Raimon, Sounds of Silence, de Simon & Garfunkel, All You Needs Is Love, de The Beatels, o Bohemian Rhapsody, de Queen, s’inserien entre els diversos parlaments: el de Jaume Gibert, que va parlar de l’escola Costa i Llobera; les paraules emotives d’en Martí, un dels nets d’en Pere; o de la seva filla Clara, que va llegir el poema El pi de Formentor, de Miquel Costa i Llobera, tot introduint imatges de la vivència amb el pare.

“Arbre mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
Oh vida! oh noble sort!”

Cal tenir present l’obra de Pere Darder, cabdal per la pedagogia catalana dels darrers cinquanta anys.

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.