Cultura
Jesús Mestre
Molt a prop de Can Foix un dels deixebles més avantatjats del poeta sarrianenc va visitar la vila per recitar les seves pròpies poesies. Narcís Comadira, poeta i escriptor gironí, va omplir la Vespertina d’octubre de paraules i música. Les seves arrels són a la poesia de Josep Carner i J. V. Foix, però també veu de Josep Pla, de Giacomo Leopardi (de qui ha traduït els Cants, “una gramàtica d’acer”) o del romanticisme de Charles Baudelaire.
També va tenir de mestre José M. Valverde: ell, Salvador Oliva i altres d’intel·lectuals gironins anaven a casa de Valverde a fer un ‘taller de poesia’, els anys seixanta. El poeta i filòsof valencià va ser qui presentà Gabriel Ferrater a Comadira, i tots dos poetes van mantenir una llarga amistat. Va explicar una curiosa anècdota sobre Ferrater: el desembre de 1970, després de la Tancada d’Intel·lectuals a Montserrat, Ferrater va buscar refugi a casa de Comadira a Girona, que feia pocs mesos que s’havia casat, i va viure-hi un parell de setmanes.
Comadira va ser generós en la lectura de poemes de totes les èpoques, també del seu darrer llibre Manera negra (2018), i va obsequiar els oients amb un parell de poemes inèdits. En la seva tria hi havia alguns poemes molt adients per al moment: la post sentència, com “Terra natal” (1978); o per a la jornada, el 24 d’octubre, dia en què les restes del dictador volaven del mausoleu, per recordar el que significa el franquisme en “La visita del jerarca” (1980), un llarg poema que fa venir calfreds. El poeta, present a les llistes de la CUP en les darreres eleccions, no és gens optimista pel que fa a la situació actual del país, tot i estar convençut que ens en sortirem… potser d’aquí a 60 anys.
Alguns tertulians van demanar que llegís alguns poemes, entre ells el seu autoretrat:
JO
Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist.
Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré.
I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit,
que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!
(El verd jardí, 1972)