16.3 C
Sant Gervasi
| Divendres 07 de maig de 2021 |

Òpera de Cambra al Teatre de Sarrià

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Cultura

El Jardí

Els Amics de l’Òpera de Sarrià, mitjançant el seu gerent i director musical Assunto Nese, han presentat la V Temporada d’Òpera de Cambra de Barcelona. El fet de poder-ho anunciar és, per Nese, un èxit, ja que s’ha aconseguit la continuïtat d’una aventura certament arriscada. Aquesta temporada comptarà amb tres produccions: La scala di seta de Gioachino Rossini (2, 3, 8 i 10 de febrer), Cendrillon de Pauline Viardot (30 i 31 de març) i Il matrimonio segreto de Cimarosa (18 i 19 de maig). Totes es representen dues vegades al Teatre de Sarrià i la primera, la de Rossini, s’ha acordat portar-la al Casino Prado, de Sitges, i al Teatre Conservatori, de Manresa.

Assunto Nese va voler destacar la producció de l’obra de Cimarosa, un gran repte que respon a una petició llargament cobejada per Roger Alier, prestigiós crític operístic. Il matrimonio segreto, obra mestre del compositor italià, la va escriure en la seva maduresa, l’any 1791, com a encàrrec de l’emperador Leopold II d’Àustria. És una opera buffa on Cimarosa va voler recordar La flauta màgica de Mozart, mort al mateix any. Diuen que l’emperador Leopold va anar al teatre a presenciar l’obra, després va convidar tota la companyia a sopar i en acabat va demanar que tornessin a fer-la sencera. Aquesta òpera dura dues hores i mitja i és tot un repte pels Amics de l’Òpera de Sarrià, com va dir Raúl Giménez, director artístic i vocal.

Cal esmentar la reedició del conveni amb l’Escola Elisava per a desenvolupar l’escenografia dels tres títols de la temporada, a través d’alumnes de segon i tercer curs, tutoritzats pel professor de l’escola i reconegut escenògraf Carles Berga i amb classes de la directora d’escena dels Amics de l’Òpera de Sarrià, Anna Ponces. Albert Fuster, director d’Elisava, es va mostrar molt complagut pels resultats d’aquest conveni.

També s’ha de destacar la voluntat de professionalització de l’equip de gestió, després de 5 anys d’existència dels Amics de l’Òpera de Sarrià. I sobretot de l’equip de cantants format per joves valors que tenen d’oportunitat de mostrar davant d’un públic expert les seves qualitats artístiques. També hi ha col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu que cedeix vestuari, adrezzo, decorats, etc.

A la roda de premsa, el 24 de gener, dels cantants que participen a”La scala di seta” (Irene Mas, Roberto Maietta, Jorge Franco i Carles Pachán, acompanyats al piano per Viviana Salisi), van fer us tast de l’òpera. © Joan Monton

Presentació de “La scala di seta” de Rossini

M. Antònia Font Fernández

Dia 21 de gener, certs mitjans s’entossudien a ressaltar el caràcter blau i trist (en una relació de causa efecte d’origen anglès) d’aquell dilluns. La llum era grisa i no blava, però servidora prefereix ressaltar la cultura que es fa als nostres barris. En aquesta ocasió, penso en els Amics de l’Òpera de Sarrià, que es presenten com una associació que promou el gènere esmentat, sovint connotat encara d’elitista. En nom seu, Joan Monton, que a més és veí de Les Tres Torres i professor de música, va venir a la Biblioteca Clarà a fer un tast (oral i audiovisual) de la peça que l’Òpera de Cambra de Barcelona representava el cap de setmana del 2 i 3 de febrer. Em refereixo, en efecte, a La scala di seta, del cèlebre compositor italià, que es va estrenar l’any 1812. Es tracta d’una obra de joventut, ja que Rossini aleshores tenia 20 anys. Aclareixo que, a la posada en escena de l’Òpera de Cambra de Barcelona, tant el repartiment de personatges com la quantitat de passatges representats era menor que a l’obra original: per això es diu que és una òpera de cambra.

Podeu trobar més informació de l’Associació Amics de l’Òpera de Sarrià a la web https://www.amicsoperasarria.com/, o a l’agenda: https://diarieljardi.cat/esdeveniment/lscala-di-seta/?instance_id=4181  I els melòmans que vulgueu gaudir de l’òpera arrecerats al sofà de casa, sapigueu que a la Biblioteca Clarà disposen d’un fons melodiós en préstec.

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.