Publicitat

Padrosa plays Mompou

Concert que obre la temporada de música clàssica al Nota 79

spot_img

Publicat el 22.12.2018 9:00

Arts i Lletres

Jesús Mestre

Frederic Mompou va ser un dels músics catalans més destacats del segle XX. Va viure molts anys a París on, de fet, es formà com a músic i fou reconegut com a compositor i intèrpret de peces per a piano. L’any 1941 va tornar a Barcelona i s’instal·là al Putxet, on vivia el seu germà Josep, un pintor de renom molt vinculat a la “Colla” d’artistes d’aquest barri. Era, doncs, un esdeveniment que el guitarrista Bernat Padrosa dediqués un concert amb peces de Mompou que havia adaptat del piano a la guitarra; va ser a la sala Nota79 del Farró, el diumenge 18 de novembre. A Padrosa l’acompanyava Salvador Roca que, com a contrapunt a la música, va llegir uns poemes que obrien perspectiva cultural a la música.

Publicitat

L’espectacle es va estructurar partir de tres blocs. El primer, ‘Impressions Íntimes’, (1911-1912), es va dedicar a la primera estada de Mompou a París, quan encara era jove i s’estava formant. Roca va llegir unes poesies de Charles Baudelaire, i Padrosa va interpretar quatre Planys i quatre cançons, entre elles “Ocell trist”, i va acabar amb “Gitano”, amb reflexos flamencs.

Publicitat

El segon bloc, ‘Mística i espiritualitat’ (1940), es va introduir amb una excel·lent lectura del poema ‘’Èxtasi’’, de sant Juan de la Cruz, a la que Padrosa va respondre amb la interpretació de diverses peces de la Suite Compostelana, obra que Mompou va dedicar al guitarrista Andrés Segovia. És una obra de maduresa i va ser especialment destacada la interpretació de “Cançó i dansa sobre dues cantigues del rei Alfons X”.

Finalment el darrer bloc, ‘Cançons i danses populars catalanes’ (1921-1972), va recollir peces d’origen popular, algunes adaptades per Miquel Llobet, com El Mestre, Nit de Nadal i La Pastoreta, per acabar de nou amb Mompou, amb l’adaptació del Cant dels ocells (cançó i dansa XIII) i Cançó i Muñeira, que va exigir a Padrosa tot el seu art i sensibilitat a la guitarra. Les tombes flamejants, de Ventura Gassol, van obrir aquesta part, que va tancar un poema de Rosalia de Castro. En el bis, es va tornar a una interpretació més clàssica en guitarra, interpretada amb gran virtuosisme: Recuerdos de la Alhambra, de Francesc Tàrrega. Roca va acompanyar la peça amb un gran sonet de la farronenca Mercè Rodoreda, “Penèlope”, del llibre El món d‘Ulisses.

Aquest concert obria la temporada de música clàssica al Nota 79 que, com l’any anterior, compta amb concerts els diumenges al vespre, un cop al mes. El proper concert serà el diumenge 27 de desembre, amb els violinistes Andrea Talavero i Bernat Bofarull, i un repertori amb obres de Jordi Cervelló, Louis Sphor i Mozart.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

En caiguda lliure

El relat d'Elsa Corominas sobre la voluntat d'actuar quan presencies una agressió masclista

La sarrianenca Teresa Mas de Roda publica el seu primer llibre, “Desaprendí mi mundo para serme fiel”

L'obra recupera escrits des de l’adolescència fins a l’actualitat, que reflecteixen el viatge vital de l'autora

Les Planes, un barri amb molts carrers amb noms botànics

Només el 20% estan dedicats a persones, en comparació amb el 54% a la resta de la ciutat

Concert dels “valsos Boston” de Clifton Worsley en el centenari de la seva mort

L'Acadèmia Barcelona Concertante acull un homenatge conduït pel musicòleg Joan Montón
spot_img

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

Les crítiques al pacte d’inversions del PSC-ERC copsen el Consell Plenari: “Paper mullat”

El veïnat reclama més refugis climàtics, no retirar el sistema de porta a porta a Sarrià, millores en la mobilitat i, un cop més, aturar el pipicà a Doctor Hahnemann

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]