Dilluns 13, maig 2024
19.2 C
Sant Gervasi
19.2 C
Sarrià
Publicitat

Quantes més connexions neuronals més memòria

Conferència sobre les Bases Neurològiques de la memòria al CIC

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 19.11.2018 15:27

Notícies de Sant Gervasi

Marta Trius

El professor de la UPF i investigador de la degeneració cerebral Paco Muñoz va oferir, el passat 15 d’octubre a l’Aula d’extensió universitària CIC de la Gent Gran, una interessant i enriquidora conferència sobre les Bases Neurològiques de la memòria: La xerrada va començar amb algunes dades rellevants com que el cervell humà compta amb 100.000 milions de neurones i que aquestes estan fixades ja des del ventre de la mare.

Publicitat

Segons va explicar aquest investigador, la intel·ligència de les persones ve donada per la quantitat de connexions o sinapsis que hi ha entre les neurones, sent la mitjana normal unes 10.000 connexions. “No obstant això, hem de saber que el cervell és vague i és necessari desafiar-lo constantment per tal d’augmentar aquestes connexions i per tant la seva capacitat de memòria, que en un ésser humà és de 2,5 petabytes (un milió de gygabytes)”, va recalcar.

Publicitat

Amb aquestes xifres l’auditori del CIC no deixava de sorprendre’s i ho va seguir fent en sentir la manera com es comuniquen les neurones, que és a través dels neurotransmisors com la dopamina que ens inunda i ens fa sentir bé, la serotonina o la histamina, o a través d’aminoàcids inhibidors com la glicina, excitatoris com el glutamat i els neuropèptids entre d’altres.

A més, per entendre el funcionament del cervell, és important també conèixer els diferents tipus de memòria i distingir entre el cerebel, l’amígdala, la memòria que reconeix els rostres i la memòria de l’hipocamp. En aquest últim punt el professor Muñoz va aprofundir per explicar que és a l’hipocamp on gravem tot: l’olor, els fets, l’aprenentatge, els records, etc.. “Per això, quan l’hipocamp no funciona, sobrevé l’Alzheimer o la demència”.

Per concloure va oferir alguns consells per tenir bona memòria: “És molt important estudiar posant a prova al cervell. Per exemple, estudiant idiomes. El trilingüisme és molt bo per la memòria; és quan entrem en l’automatisme quan el cervell s’afebleix” va recalcar. A més a més, va animar a tots a practicar esport: “l’esport és bo per al sistema vascular;  per això és també bo per a la memòria” va dir.

Algunes preguntes posteriors van girar entorn de la malaltia de l’Alzheimer que tant preocupa a tots i més en concret a les persones de més edat com la majoria dels que l’escoltaven. En aquest sentit, el Paco Muñoz va remarcar la necessitat de mantenir viu el cervell per potenciar la creació de connexions entre neurones.

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!

 

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.