Arts i lletres
Jesús Mestre Campi
A principis de juny, coincident amb la Festa Major de Sant Gervasi, es va presentar el documental St. Gervasi (és història), amb guió i realització de Sonia Tres i Roger la Puente i veu en off de Marina Gil. És una producció de l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Sarrià – Sant Gervasi, direcció Serveis a les Persones i al Territori. El documental dura 38 minuts i fa un interessant repàs a la història de Sant Gervasi, sobretot del barri de la Bonanova, seguint com a referència a la història de Barcelona i amb pinzellades de l’evolució del país.
Per fer el documental s’ha recollit una gran quantitat de documentació gràfica: fotografies, plànols i documents antics, vídeos d’època, fragments de No-Do, i també vídeos actuals, filmats expressament per l’ocasió. Segurament el més interessant són les aportacions d’un grup de persones a qui s’entrevista, concretament: Meritxell Carreres, guia de la ciutat; Mercedes Montagut, gervasienca; Jacint Icart, de la perfumeria Icart; Ramon Carreras, gervasienc; Salvador Albuixech, president de l’associació de comerciants Barnavasi; Martí Armangué, gervasienc; i Roser Oller, membre de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles. Tots ells aporten informació contrastada, anècdotes o vivències personals, que van enriquint la narració de caràcter cronològic, explicada per la veu en off.
Hi ha alguns temes, com el de la burgesia de Sant Gervasi, que donen per molt més del que surt al documental, i altres potser massa insistents, com les imatges dels No-Do que repeteixen excessivament la presència del dictador Franco a la ciutat. De vegades les fotografies passen massa ràpid, i no pots acabar de distingir tots els detalls que recullen. Però també s’ha d’agrair molt la recuperació d’alguns vídeos antics, sobretot de l’època de la Guerra Civil, i el repàs detallat i amè, de la mà d’Oller i Albuixech, de la feina feta per l’AV de Sant Gervasi de Cassoles, coneguts inicialment com els «bombillaires», ja que van començar posant bombetes als carrers per Nadal. L’associació també va recuperar pel barri la «puericultura» (avui Vil·la Florida), a més de l’església del convent de les Reparadores (l’Espai Pere Pruna), Can Castelló, la Biblioteca, el bus de barri… feia i segueix fent política de barri per a la gent.
Cal celebrar com un encert aquest vídeo i esperem que s’hagi distribuït generosament als centres socials del barri, a les escoles i a les associacions. És una amena introducció a la història de la gent de la Bonanova
