Dimarts 19, març 2024
14.1 C
Sant Gervasi
14 C
Sarrià
Publicitat

Sarrià, entre dues aigües

"L'asfalt ara cobreix la part ciutadana del recorregut de les aigües que baixaven saltironejant des de la Serra de Collserola"

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 17.3.2019 13:36

Història

Jesús Mestre Godes

Avui, és clar, hauríem d’actualitzar aquesta definició geogràfica: de fet, ara Sarrià, que per les seves pròpies característiques actuals podria entrar dins la molt digna qualificació de poble, està encaixat entre dues avingudes: la Via Augusta i l’avinguda J.V. Foix. Però, en realitat, l’asfalt ara cobreix la part ciutadana del recorregut de les aigües que baixaven saltironejant des de la Serra de Collserola fins a arribar al nucli de Sarrià. Al seu temps, uns geògrafs en fixaren uns noms a uns corrents d’aigua que, probablement, ja havien estat batejats en temps anterior pels migrats però eixerits habitants de la serra que feia, i fa, de paravent occidental a la ciutat de Barcelona.

Publicitat

Cal recordar la dita popular: “Sarrià: vents, torrents, torres i convents.” Precisament, un torrent indicava, temps enrere, el límit entre Sarrià i Sant Gervasi, el torrent de Vilana, més o menys situat en el carrer del mateix nom. Seguint amb la denominació aquosa de temps enrere, trobem el nom del carrer de la Font de la Cristina, que forma la part més alta del carrer Major des de la plaça de Sarrià.

Publicitat

Retornem, però, al conjunt de les aigües. Els torrents que recollien l’aigua de Collserola es convertien en rieres que van configurar el poble de Sarrià. La riera més important era la Riera Blanca, que passava a ponent de la vila i estava formada per dos brancals que s’unien més avall del convent de Caputxins; el brancal dret estava format pels torrents de Campanyà i de Pedralbes; i convertit ja en riera, rebia el nom de la riera de Can Canet (precisament el nom complet de la masia era Can Canet de la Riera, per diferenciar-la de Can Canet de la Vila, però amb estrets nexes familiars).

La Riera de Can Canet també rebia el torrent de Can Júlit: enllaçava amb el canal esquerre que baixava de Can Caralleu i rebia el nom de riera de Can Móra; i prop de Can Ponsic s’unien amb un altre que baixava del Desert, que des d’aquí ja era conegut com a Riera de les Monges, molt probablement fent menció al centre d’ensenyament del Sagrat Cor.

A l’altre costat del poble de Sarrià baixava la riera de Magòria, també anomenada d’en Rabassa: era formada pel torrent de les Gardenyes (també anomenat dels Arcs de Sant Joan) i baixava, emprant localitzacions i noms actuals, des de prop Sarrià, entre dues aigües del Peu del Funicular, tot passant pels Jesuïtes, la vella estació del ferrocarril i anava cap a les Tres Torres. Un altre ramal era el torrent de Pomaret o d’en Margenat, que baixava entre els carrers Anglí i Pomaret, continuava prop del cementiri i després de travessar les Tres Torres s’ajuntava a l’anterior a la cruïlla dels carrers de Castellnou i de Maria Auxiliadora.

Parlar d’un cert protagonisme d’aquesta xarxa inicial sembla que és absolutament necessari, ja que la població de Sarrià es va assentar i encara s’assenta en la llarga i estreta franja delimitada per aquesta xarxa hidrogràfica, i el carrer Major és com la seva espina dorsal o una sageta vers la muntanya de Collserola. En cert sentit, té molt a veure amb la forma que ha arribat a tenir el nucli de Sarrià, barriada o poble, com al lector li agradi més.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.