El Racó del Veïnat
Anna Rodríguez Camón
Fins no fa gaire a Barcelona es vivia bé, molt bé. Era una ciutat maca, plena de vida, d’arquitectura modernista, de platges… però fa uns anys alguna cosa va canviar. La brutícia, la inseguretat i el turisme s’ha apoderat de Barcelona i, moltes vegades, a causa de l’espai envaït pels turistes pots tenir la sensació de ser un destorb a la teva pròpia ciutat. Ens han fet creure que el turisme és el que ens dona de menjar a tots, però crec que només dona de menjar a uns quants. Han canviat el paisatge de la ciutat, quan mires els carrers des del balcó o des de l’autobús destaquen les riuades de gent i botigues de souvenirs barats on abans es teixien els eixos comercials i cívics de la ciutat. Ara mateix, els barcelonins no som prioritaris, només formem part d’un decorat al qual fer fotografies amb el mòbil, no tenim capacitat de decisió. És una llàstima, però ens han transformat en estrangers a casa nostra.
El cert és que això s’ha fet amb molta subtilesa i, amb el pas del temps, ens hem acostumat a tenir menys drets que la gent que ens visita només uns quants dies o fins i tot unes poques hores, trobem normal fer cues interminables per tot, a poc a poc hem vist com el nivell de vida s’ha encarit per la gran presència de turistes a la ciutat. Tot plegat, un despropòsit.
Durant les últimes setmanes, El Parc Güell ha tornat a ser dels barcelonins, però només durant l’estat d’alarma; els turoperadors ja s’estan fregant les mans amb nous ramats d’alemanys o anglesos amb la pell vermella pel sol que el visitaran durant el juliol i l’agost. Recordo amb enyorança aquell parc on anava en bicicleta quan era petita, aquells espais únics, esplèndids, sense aglomeracions, sense músics i venedors ambulants, amb trencadissos de mil colors representant la natura que van brillar des de la seva obertura al públic. Però el Parc Güell només és un exemple dels molts espais meravellosos de la ciutat que hem deixat de gaudir perquè pensem que fer-hi una visita ens pots comportar perdre tot el dia fent cua.
Per desgràcia, penso que no hi ha marxa enrere, hi ha massa interessos creats al voltant d’aquesta indústria que es diu turisme. A tots ens agrada que admirin i visitin la nostra estimada ciutat, és clar que sí, però crec que hi hauria d’haver un control del flux de turistes que entren a Barcelona. En una ciutat on arriben més de 30 milions de visitants l’any i on el 46% dels turistes es mouen a peu, s’hauria de governar construint nous marcs d’acció que possibilitessin, entre altres, la conciliació de la visita i les pràctiques turístiques amb la vida permanent a la ciutat. Governar el turisme, en definitiva, vol dir fixar unes regles del joc que permetin trobar l’equilibri de la ciutat, promovent determinades pràctiques i limitant-ne d’altres.
És imprescindible dissenyar nous escenaris de futur, respectuosos i sostenibles, que garanteixin que la generació de la riquesa derivada de les activitats turístiques no posa en joc el futur de la destinació, i que assegurin la ciutat com a territori que acull moltes altres pràctiques econòmiques i formes de viure’l. En definitiva, gestionar bé i preveure el que vindrà, perquè tant ciutadans barcelonins com visitants convisquem en harmonia i respecte.
Quin gran article i quines grans veritats.
Moltes felicitats per una feina ben feta.
Molt encertat, hi ha d’haver un pla a mig termini per aconseguir la convivència en un sector de l’economia molt important.