La Mirada Jove
Carme Rocamora
Fins a l’any 2013, l’asexualitat era considerada un trastorn hipoactiu de desig. Actualment no està considerada com una patologia, però si que pateix invisibilitat, un fet contra el qual lluiten organitzacions com l’Associació Catalana d’Asexuals (ACA). El terme va agafant visibilitat, en part gràcies a l’activisme que les persones amb aquesta orientació sexual —que es defineix a grans trets per no sentir atracció sexual cap a les altres persones— fan dia a dia, per contrarestar molts comentaris desagradables que qüestionen la seva condició amb expressions com “segur que ve d’un trauma infantil”. Parlem d’asexualitat amb la Clara Morató-Aragonès, veïna de 23 anys de Cassoles, antiga alumna de les escoles Poeta Foix i Súnion, graduada en Psicologia i militant activa de la CUP a Sarrià – Sant Gervasi, i també del Casal Popular la Tecla. Explica que per ella, militar al barri fa que passi de ser el lloc on dorms a ser un espai de lluita.
En sabem i en parlem molt poc, d’asexualitat.
És una orientació sexual que es defineix per no sentir atracció sexual cap a altres persones. Per il·lustrar-ho amb un exemple, és el que sent una persona homosexual per persones d’un altre gènere, o un heterosexual, per gent del mateix gènere. Això mateix, les persones asexuals, ho sentim per tothom.
Quan i com descobreixes que la teva orientació és l’asexualitat?
Als 19 anys una amiga estava fent recerca perquè tenia dubtes sobre la seva orientació i buscant per Internet va topar amb la paraula asexualitat, i em va dir que ho mirés. De sobte se’m va obrir un nou món: el que estava llegint era exactament el que em passava a mi. Fins aquell moment, jo era heterosexual. Moltes vegades les amigues m’havien preguntat si era lesbiana, i jo havia intentat fixar-me en dones per veure si sentia alguna cosa, però tampoc. Llavors, com que no era lesbiana, donava per fet que havia de ser heterosexual. Em considerava heterosexual per defecte.
“Em considerava heterosexual per defecte”
Vas trobar una definició que t’encaixava. Com va ser sortir de l’armari?
Quan vaig informar-me sobre el concepte no vaig tenir-ne dubtes i ho vaig començar a dir. Al cap d’un mes, els meus pares ja ho sabien.
“Tenia la sensació que estava fent alguna cosa mal feta, com si fos un error”
Va ser fàcil explicar-ho als pares?
Els vaig fer seure. Tenia la sensació que estava fent alguna cosa mal feta, com si fos un error. Em sentia responsable d’estar-los involucrant en una situació estranya. Des d’un primer moment van ser molt comprensius amb mi, però ara, amb retrospectiva, veig que moltes de les frases que em van dir eren tòpics. Entenc que en tenim molt poca informació i que és fàcil caure en frases absurdes, com que, per exemple, era massa jove per saber què era.
Et mous en ambients polititzats i força oberts. Explicar-ho a les companyes de militància va ser més fàcil?
En algun moment havíem parlat d’asexualitat, però molt per sobre. Sobretot perquè jo dic que no em sento identificada amb el col·lectiu LGTBI i entenc que en espais politzats la idea d’anar sumant sigles costa, però necessitava que es canviés i s’hi afegís la ‘A’. Més enllà d’això, m’he trobat amb perfils massa respectuosos, cosa que en cert sentit em frustra, perquè si tu no tens ni idea del que és l’asexualitat en tindràs una mala imatge. Prefereixo rebre preguntes incòmodes i gestionar-les: pregunteu-me el que sigui i sortiu-ne amb una bona definició.
Un dels teus capteniments des que vas descobrir l’asexualitat és difondre’n el significat.
Una de les coses que va ser més important per a mi quan vaig descobrir la paraula, va ser conèixer altra gent. A Catalunya hi ha un grup de persones asexuals, Asos de Catalunya —amb unes 400 persones—, que abans de la pandèmia feien quedades cada mes per compartir experiències i coneixements. A mi això em va ajudar molt. És important, aquest grup, perquè a Internet hi ha moltes definicions i molta informació sobre el concepte i tot és molt confús. També existeix l’Associació Catalana d’Asexuals (ACA), que es dedica més a la divulgació i temes de denúncia davant els professionals que fan males praxis, tant a nivell de salut —medicina, psicologia, sexologia—, com els periodistes, a l’hora de difondre’n la informació.
“Donem per fet que perquè una relació de parella sigui òptima hi hagi d’haver relacions sexuals, i això genera molta pressió”
Males praxis entre els psicòlegs?
El problema és que el fet de ser asexual genera malestar en la nostra societat. No pel fet de ser-ho, sinó per com funciona la nostra societat, que ens pressiona a tenir relacions sexuals perquè és el que toca. Donem per fet que perquè una relació de parella sigui òptima hi hagi d’haver relacions sexuals, i això genera molta pressió. Molts cops les persones van al psicòleg precisament per aquest malestar, per no voler tenir relacions sexuals amb la mateixa freqüència que la teva parella. I què responen els psicòlegs? Que es pot curar, en comptes d’intentar treure la pressió que sentim per tenir sexe. En el moment en què et treus aquesta pressió d’haver de tenir relacions sexuals, potser llavors et sents més còmode per tenir-les. O potser no.
L’asexualitat també s’ha identificat per part d’alguns psicòlegs amb traumes.
Exacte. Diuen que les persones asexuals ho som perquè hem patit traumes durant la infància o violacions. En primer lloc, si fos així, què passa? A una persona a qui fas tractament perquè ha patit una violació li qüestionaries si és heterosexual o homosexual? No. Per què sí que es fa quan entra l’asexualitat en joc? Jo entenc que moltes professionals, per desconeixement, ho vulguin lligar, però això no ajuda.
“M’han dit que si no tinc relacions sexuals no tindré parella”
Has sentit a dir-ne moltes barbaritats?
M’han dit que si no tinc relacions sexuals no tindré parella. Però ser asexual no vol dir necessàriament que no puguis mantenir relacions sexuals. Depèn de si t’hi sents còmode o no. A nosaltres les altres persones no ens generen desig sexual, però pots voler fer-hi sexe per curiositat, perquè vols tenir fills, perquè estimes molt l’altra persona i saps que és important per a ella. I això últim no ens passa només als asexuals, sinó a moltes persones, que fins a cert punt fem coses per als altres. També ens han qüestionat si tenim un problema hormonal, però no és així; i també hi ha gent que es pensa que per ser asexuals no ens masturbem. Cadascú que faci amb el seu cos el que vulgui. Potser es dona el cas que no ens masturbem pensant en una altra persona, però serà perquè aquesta altra persona no ens genera aquesta excitació.
Una persona no us genera excitació però si una situació?
Imagina’t una persona a qui col·loquen una bena als ulls i la comencen a estimular físicament: el seu cos té una reacció, i llavors estem parlant d’excitació sexual. Després, aquesta persona surt d’aquesta situació i té fantasies amb aquella experiència i la vol repetir: parlem, aleshores, de desig sexual. Més endavant, torna a repetir-se l’experièn-cia, però ara sense els ulls tapats, i veu que, la persona que té al davant, no l’atrau sexualment. No hi ha atracció sexual. Per això, hi ha persones assexuals que tot i no sentir atracció sexual poden sentir desig o excitació.
“Em sentia com una heterosexual mal feta”
Com et senties abans de sortir de l’armari?
Com una heterosexual mal feta. Jo sentia atracció per altres persones, però hi havia alguna cosa que no era igual de com me l’explicaven les amigues. Ara sé que és perquè jo soc asexual aloromàntica, però llavors no entenia què em passava. Recordo que vaig tenir una relació de parella i una de les raons per les quals vaig tallar va ser perquè comparava el que sentia per aquesta persona amb el que sentien les meves amigues. Jo no tenia ganes de fer-hi sexe i llavors pensava que potser no sentia suficientment per aquesta persona. Després ho he pensat i es podria haver construït perfectament una relació. Em preocupa que el 89% de les persones que són asexuals no ho expliquen a ningú.
“El 89% de les persones que són asexuals no ho expliquen a ningú”
Has dit que ets asexual aloromàntica?
És comú dins de la comunitat parlar de diferents atraccions. Una cosa és l’atracció sexual i, com que nosaltres no en tenim, definim altres tipus d’atraccions com la aloromàntica —de parella, socioafectiva—, la sensual —abraçar, acariciar—, estètica —pensar que una persona és molt bonica— i la platònica. Aquestes diferenciacions ens ajuden a canalitzar el que sentim, i fer entendre millor a la resta el que volem.
Moltes gràcies per compartir i divulgar, ajuda força saber que hi ha més gent que ha passat pel mateix procés!