Una nova Via Augusta

El Racó del Veïnat

Conxita Folguera

20 de juny. Les 11 del matí. Estic a casa, i de sobte m’adono que ja hauria de ser a la plaça Molina. Aquesta setmana m’he assabentat que hi ha una plataforma que promou carrils bici des de la Diagonal fins a la plaça Borràs, i vull afegir-m’hi. Marxo de pressa i quan arribo, trobo la gent amb bicis, i algunes altres persones, a peu, com jo, al lateral que va cap a la plaça Borràs, cap amunt. Mossos i Guàrdia Urbana. No tinc bici, però m’agrada molt anar en bici.

Fa un dia esplèndid, de sol, amb algun núvol petitó. Al mig del carrer hi fa calor. De tant en tant, em poso a l’ombra, sota els arbres, a la vorera. Una vorera que és gran però està plena de motos. Fa un temps, jo també vaig tenir moto i també la vaig aparcar en alguna vorera.

Publicitat

Imaginar una Via Augusta diferent

I començo a imaginar. Una Via Augusta amb carrils bici per banda, d’anada i pujada, i amb carrils de vianants, d’anada i pujada. Tots els cotxes que el diumenge estan aparcats a la vorera, no hi podran ser. Quantes places de pàrquing farien falta? Es deu poder calcular. Totes les motos. I les mateixes bicis. Quan avancem, a Via Augusta Muntaner, l’espai de vorera l’ocupen les bicis aparcades i lligades, els pals de ferro per poder-les lligar. Tampoc hauria de ser. Necessitem aparcaments per a fer-ho possible. Necessitem espais on tothom pugui caminar. Les voreres són voreres, no aparcaments. M’imagino aparcaments al llarg de la Via Augusta. No un gran aparcament a cada punta, que no arregla res. Aparcaments planificats, adequats al nombre de vehicles, cotxes, motos, bicicletes. No tothom té espai a casa per guardar la bici. Necessitem aparcaments de bicis, també. On es podran fer? Com? No ho sé. Però segur que s’hi pot pensar.

M’imagino bancs on hi ha les motos, en aquesta vorera on passa un aire fresquet sota els arbres, tot i que dos metres més enllà, enmig del carrer, hi fa un sol primerenc que crema. M’he oblidat el barret a casa i de tant en tant m’he d’aixoplugar a l’ombra.

Ombra a l’estiu, aixopluc a l’hivern. Per a tothom, i molt especialment, per a la gent gran. Que puguin sortir de casa, que els toqui el sol, que els toqui l’aire.

Veig dues nenes jugant en un espai que queda protegit per unes tanques. I m’imagino miniparcs. M’imagino que aquestes voreres tenen de tant en tant un espai de joc, i un espai d’aquests amb aparells per fer-hi una mica d’exercici. Estirar les cames. Com els que han posat al costat de la clínica Plató. Com els espais enjardinats del passeig de Sant Joan. Una Via augusta salpebrada de bancs per seure, aparells d’estiraments i gimnàstica, llocs protegits per infants. Amb dos carrils menys, i el que això vol dir, en termes de contaminació i soroll. M’imagino que el parc mòbil es vagi reduint i cada vegada faci menys soroll i tregui menys fums. Caminar des de la plaça Borràs fins a la Diagonal, i enllaçar amb Rambla Catalunya fins a la plaça, i les Rambles i el Port. Que la gent camini, el que pugui, el que vulgui. Que la gent es trobi, surti de casa, cadascú en la seva mesura, tot salpebrat d’espais de repòs, de joc, d’exercici, de conversa.