Opinió
Antonio Verdera (PP)
La protecció del patrimoni arquitectònic i verd del nostre districte és fonamental per a preservar la història, la cultura i el medi ambient. Un dia em parlaven de patrimoni modest, una obra arquitectònica que pot semblar menor i que per això és condemnada a l’oblit o a la destrucció. Un patrimoni que a vegades, per error o omissió, es transforma desnaturalitzant la seva construcció inicial i en casos extrems és eliminat sense considerar que aquests edificis representen un valuós testimoni de la història i la cultura, tan important com les obres d’art més representatives.
El nostre patrimoni arquitectònic i el nostre patrimoni verd és un preciós capital que no s’ha de desaprofitar perquè és irreemplaçable. D’altra banda, el respecte que ha d’existir a la propietat privada i la legítima iniciativa empresarial és fonamental per preservar els nostres drets més elementals. La masia senyorial de Can Raventós, construïda el 1848, representa un exemple perfecte d’aquest equilibri, que hauríem d’aconseguir entre l’emprenedoria i la preservació del patrimoni arquitectònic i verd.
Amb uns estius d’una calor extrema, que ja semblen ser la tònica habitual, l’ombra d’arbres centenaris són un refugi molt apreciat pels veïns. Aconseguir que aquest equilibri sigui efectiu recau en la responsabilitat del nostre Govern municipal, que ha de defensar sens dubte els que decideixen invertir a la ciutat de Barcelona i al nostre Districte, oferint-los totes les garanties per a la realització dels seus projectes, dins del marc del compliment de la llei.
Les opcions, que segur són diverses, han de ser avaluades per la recerca d’aquesta solució tan desitjada. Els nostres veïns, que mereixen el màxim respecte, i que amb responsabilitat, afecte i il·lusió, fa temps que lluiten per la defensa d’aquest espai, han de poder sentir que el seu esforç no ha estat en va. No es tracta només del present, sinó del futur que deixem als nostres fills i les futures generacions que ens succeiran. Aquesta responsabilitat és a les nostres mans, no ens hem d’equivocar.
