Publicitat

Xavier Muñoz presenta ‘La seducció del canvi’ recordant el tripartit de Pasqual Maragall

El conseller Joaquim Nadal va acompanyar Muñoz, veí de Sant Gervasi, en la presentació del llibre a l'Ateneu Barcelonès

Publicitat
Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Història

Jesús Mestre Campi

La recent publicació d’un llibre de Xavier Muñoz Puiggròs ha propiciat que Joaquim Nadal, actual conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat, fes una intervenció pública que, com és habitual, va ser brillant i amb molt de contingut. L’escenari va ser la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, l’1 de desembre. Juntament amb Nadal, també van intervenir el periodista Àlex Masllorens i l’autor i cantautor Ignasi Roda que, amb les seves cançons, va anar fent contrapunts als parlaments.

Publicitat

Xavier Muñoz, veí de Sant Gervasi i resident a la plaça Molina, és advocat i pertany al cos d’advocats de la Generalitat. És autor del llibre Alice’s (2018) i acaba de publicar La seducció del canvi. Amb el tripartit de Maragall de rerefons, de l’editorial Base. És un relat viscut en primera persona sobre uns fets històrics que fa quasi dues dècades varen portar Pasqual Maragall a presidir la Generalitat de Catalunya.

Publicitat

Muñoz va ser un activista compromès amb el moviment Ciutadans pel Canvi, impulsat per Maragall i presidit per Josep M. Vallès, que va representar una forma diferent d’entendre la política: com un bé col·lectiu i no solament com un patrimoni dels partits polítics. Moltes de les persones que omplien la sala coneixien bé les expectatives i esperances que va obrir el Govern Maragall de 2003 a 2006, i també el reconeixement d’un fracàs, tal com va dir Masllorens, que va ser l’encarregat de glossar la figura de Muñoz i de l’abast del llibre. A partir de visions personals, gairebé autobiogràfiques de la seva infantesa, adolescència i joventut, l’autor entra a fons en la trajectòria de Ciutadans pel Canvi i valora l’obra de govern del primer tripartit. Sobretot la intenció que les formes de fer política fossin molt més properes als ciutadans.

Les expectatives estaven posades en la intervenció de Joaquim Nadal, qui va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques del govern Maragall, que va començar la seva intervenció expressant la “molta sensació de tristesa” per la situació actual de Pasqual Maragall, afectat per la malaltia de l’Alzheimer, i va considerar que el llibre n’és un homenatge, perquè tot i ser unes memòries personals, entronca amb unes arrels de memòria col·lectiva molt profundes.

Nadal va fer una repassada a l’evolució des del 1979 del PSC de Joan Reventós, de Pasqual Maragall o d’ell mateix, emblemàtic alcalde democràtic de Girona entre 1979 i 2002. I del progressiu distanciament entre el PSC i el PSOE, cosa que va portar a la creació de Ciutadans pel Canvi a finals dels anys noranta. La seducció del canvi se centra en el període de 1995 i el 2006, amb un punt àlgid el 2003, quan la coalició PSC- CpC guanyen les eleccions i s’arriba al govern amb el Pacte del Tinell. Maragall volia “la Generalitat de tots els catalans”, lema que, vint anys més tard, recorda molt al del president Pere Aragonès: “La Catalunya sencera”. De fet, tant en els parlaments de Nadal com de Muñoz, es deixaven veure similituds en els ambients polítics dels governs de Maragall i d’Aragonès.

Xavier Muñoz va iniciar la intervenció final agafant l’afirmació de Nadal que és més fàcil reivindicar davant de la història els tres anys de govern de Maragall, que els 23 anys de Jordi Pujol. També va voler remarcar la ingent tasca que es va fer a la Generalitat entre 2003 i 2006, que considera que s’ha d’analitzar més a fons en aquesta gestió política que va portar a l’Estatut del 2006 que, després de ser aprovat per la ciutadania, va ser rebutjat pels tribunals espanyols, cosa que va accelerar el procés independentista. Maragall definia Catalunya com un país de pacte, però això no ha evitat els fracassos de l’Estatut i del Procés. D’aquí, aquesta “sensació de tristesa” de Nadal, tot i la seducció davant d’un possible canvi polític.

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

No hi ha articles per mostrar