Publicitat

La torre Ignacio Portabella

L'estil de la casa situada a l'avinguda Tibidabo i construïda per Josep Pérez i Terraza és una barreja d'influències que van des de l'historicisme i l'eclecticisme fins al modernisme

Publicat el 4.5.2025 8:00

Arquitectura

Jaume de Oleza (cwork.cat)

La torre Ignacio Portabella està ubicada a l’avinguda Tibidabo, número 27. Construïda l’any 1905 pel mestre d’obres Josep Pérez i Terraza; i pels pintors i decoradors Manuel Bernat i Joaquim Creus, de la societat Bernat i Creus. Aquesta societat va edificar també la casa al número 23-25 ​​de la mateixa avinguda Tibidabo, dues parcel·les que van adquirir a bon preu al Doctor Andreu. Posteriorment, la corresponent al número 27 va ser adquirida per Ignacio Portabella, al qual deu el nom. Consta de planta baixa i dues plantes d’altura i una torre circular, annexada a una de les cantonades. 

La casa, de planta gairebé quadrada, està rematada per una balustrada al terrat, i les façanes estan decorades per mediació de carreus falsos. L’estil, en conjunt, és una barreja d’influències que van des de l’historicisme i l’eclecticisme fins al modernisme. El més cridaner de l’edifici són els frisos pintats a la segona planta, unes pintures que divideixen la façana a la part superior. Són atribuïdes als pintors que foren els promotors de la torre, i representen una al·legoria a les estacions meteorològiques. A la façana principal, s’hi poden observar unes dones que recullen flors, simbologia de la primavera. A la façana de costat mar estan recol·lectant, representa l’època estival. A la façana posterior estan collint raïm, és la tardor, mentre que al costat muntanya passegen abrigades pel fred, és l’hivern.

Publicitat
Pintures que divideixen la part superior de la façana de la Torre Ignacio Portabella ©Ariadna Alcaraz

La casa va ser restaurada l’any 2006, i també es van restaurar les pintures del fris. Originàriament, la torre disposava d’un pinacle, avui desaparegut, així com dues estàtues a cada costat de la porta principal, tocant la terrassa del primer pis, i un gran escut damunt d’aquesta. Destaca el seu imponent i molt treballat reixat de ferro forjat, amb motius florals, que tanca la parcel·la. Constitueix una peça artística digna d’esment, pel disseny i pel coneixement en el treball de la forja. Una autèntica meravella artesanal, que moltes vegades passa desapercebuda.

Porta principal de la Torre Ignacio Portabella ©Ariadna Alcaraz

Josep Pérez i Terraza (1852-1906) fou mestre major d’obres, deixeble de Domènech i Muntaner. Aquesta torre la va construir pocs mesos abans de morir i és una de les seves darreres obres. El seu estil té un caràcter personal fruit de les influències de l’historicisme i del modernisme de l’època. Una de les seves obres més destacades és l’edifici d’habitatges Enric Llorens de Grau, situat al carrer Enric Granados, número 119, pel qual va obtenir un Diploma Honorífic del Concurs Anual d’Edificis Històrics de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1907.

Dibuix de la torre Ignacio Portabella © Jaume de Oleza
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època

La truiteria Flash Flash

Un local que destaca no només per la seva gastronomia, sinó també per la seva arquitectura i interiorisme, que el converteixen, després de més de mig segle d’existència, en un lloc imprescindible de visitar

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí