Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Arquitectura
Jaume de Oleza
La casa Reñe està ubicada al carrer Homer, número 21. És una petita construcció entre mitgeres de planta baixa i un pis, a la qual s’afegeix una ampliació en un cos superior de nova concepció i endarrerit respecte de la façana principal. Va ser construïda l’any 1915 per l’arquitecte Ramon Freixe Mallofré, d’estil historicista, immers en el corrent d’un modernisme popular.
La façana està composta simètricament, i aquesta simetria únicament es trenca per la porta d’entrada, situada en un lateral. Disposa d’un balcó corregut al primer pis amb una barana d’obra bombada a la part inferior. El més característic de la casa és el plafó de ceràmica amb motius vegetals, col·locat a l’eix central de la façana, a la part superior. Aquest plafó està emmarcat per un element de pedra en forma d’arc i per una gran cornisa que recorre la part final de la construcció amb la mateixa forma. Tres flors blanques de ceràmica presideixen la composició floral del plafó, juntament amb un gran ram que emmarca el fris.
De Ramon Freixe Mallofré no se’n coneix l’any de naixement, però sí que va morir el 1928. Va ser arquitecte municipal de Llinars del Vallès i fill de Josep Freixe Vilardaga, un dels mestres d’obres més notables del segle XIX. En aquest mateix carrer, als números 17 i 19, hi trobem dues petites cases, l’una al costat de l’altra, d’una sola planta, construïdes possiblement cap al 1910.
Cadascuna està dissenyada simètricament, amb la porta d’entrada a l’eix de la façana, a diferència de la casa Reñe. La situada al número 19 destaca pel seu portal neoclàssic, que sobresurt de la coberta de l’edifici. Sembla que aquestes cases no disposen de cap protecció arquitectònica.
La casa Reñe és un habitatge unifamiliar en què la influència del modernisme, principalment visible en els seus detalls ornamentals, va convertir aquest tipus de petites residències en un testimoni de què s’entén per una arquitectura modernista més domèstica i sense grans recursos, lluny de les grans construccions de l’època.
Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat
