Cultura
Ana Rubió Jiménez
L’Àlex, la Nakta, la Paula, el Quique, la Montse i el Mahmoud són alguns dels qui, com cada any, omplen les places de Sarrià de música i ritme. Ells són els Tabalers de Sarrià i enguany celebren deu anys, una fita a festejar per la colla i per tot el conjunt de cultura popular que enriqueix el dia a dia del veïnat sarrianenc.
Com ha explicat el cap de Colla a El Jardí, “són deu anys fent música, que no soroll”, una distinció necessària per fer valdre el valor de la seva activitat, que no consisteix únicament a reunir-se i tocar, sinó que esdevé una eina d’inclusió, socialització i aprenentatge, que demostra, una vegada més, el potencial que té la música com a element cohesionador.
Per celebrar l’ocasió, els Tabalers de Sarrià han convidat 10 colles d’arreu de Catalunya per compartir una trobada de percussió a la plaça de Pere Figuera i Serra, en el marc de la Festa Major de Sarrià, el pròxim 11 d’octubre. La proposta “SARRIATABALAT” dona continuïtat a deu anys de trobades amb el fet especial que, aquest any, en lloc de tres en són 10 les convidades. Amb totes elles, els Tabalers hi tenen un vincle especial, sigui per proximitat o per afinitat: “Són gent amb qui tenim bon rotllo quan sortim.” La trobada anirà acompanyada d’un dinar al carrer per fomentar la coneixença entre els membres de les colles.
D’entre els convidats, no poden faltar els padrins, la colla Diabolics Músics, de Sant Boi, que va donar suport als sarrianencs des dels seus inicis, fins i tot, compartint alguns instruments per facilitar-ne el començament. Fa deu anys, quan va néixer l’entitat, la missió dels tabalers era acompanyar els diables del barri i així es va constituir el grup. Amb el temps, el desig d’incrementar la complexitat musical i fer-ne un espectacle propi va comportar la constitució de la colla tal com es coneix avui dia. Tanmateix, el lligam entre tabalers i diables no s’ha perdut mai, i per això és habitual la sinergia entre ambdues.
“Un barri sense tabalers no és un barri”
“Un barri sense tabalers no és un barri”, diu l’Àlex, “i una festa sense percussió tampoc no és una festa. De les festes majors destaquen aquelles activitats històriques com els gegants, els diables i el drac, però l’alegria que portem als pantalons, com diu la cançó, té un valor incalculable”.
La Nakta i el Mahmoud van conèixer la colla durant una trobada a les festes de la Mercè; ambdós es van sentir atrets per l’alegria i la familiaritat del grup i van escriure’ls per formar-ne part. La parella, que va arribar a Barcelona fa set anys, ha pogut fer arrels al territori a través de la seva participació amb els tabalers: “La pertinença és molt valuosa i a tabalers et fan sentir que hi pertanys des del primer dia”. Expliquen també el cas de la Clàudia, una veïna que després de viure tota la vida a Sarrià, ha començat a sentir que realment l’habita quan ha passat a formar part de la colla.
Grup intergeneracional que obre portes a tothom
Avui dia, la colla dels Tabalers de Sarrià està formada per unes 36 persones, de les quals 20 en són membres actius. Com és característic de la cultura popular, es tracta d’un grup intergeneracional que obre les portes a tothom. Una de les preguntes amb què més es troben és el nivell musical que es necessita, a la qual cosa responen que no és el més important: “no ens preocupa massa sonar molt bé tot i que sabem que sonem molt bé”. De fet, la colla es descriu com a autodidacta i aposten sobretot per l’espontaneïtat i el bon rotllo durant l’espectacle.
La Montse, el Quique i l’Àlex ja fa més de 8 anys que en formen part i, amb ells, les seves criatures: “Tots teníem fills i què fèiem amb els nens?, per això vam crear tabalets, i així podien anar amb nosaltres a les rues”. El projecte també mira cap a les generacions més grans i és que, com explica l’Àlex, la percussió no té per què acabar: “No sé si d’aquí a deu anys portarem aigua o crearem els tabalosaures, però aquí seguirem”.
Els pronòstics són bons i així ho reforcen les noves connexions amb colles d’arreu de Catalunya. Això els està portant a tenir més bolos i a professionalitzar fins i tot algun dels espectacles. A més, aquest estiu han tingut l’oportunitat de portar la seva música a diverses poblacions de Catalunya. Mirar enfora no implica deixar de mirar endins i és que una prioritat expressa és el lligam amb la cultura popular sarrianenca, “estem al barri i pel barri” i, en aquesta línia, se sumen a les reivindicacions per disposar d’espais adequats a les necessitats de les colles per poder dur a terme la seva activitat de forma digna.
La influència dels Tabalers la viuen grans i petits. La Montse i el Quique treballen en una escola i és habitual que els infants se’ls acostin preguntant: “Tu ets la del tambor?” i més tard, a l’hora del pati, és fàcil veure’ls improvisant amb cubells per començar a tocar. A la residència de gent gran també causen furor: “És maquíssim, rejoveneixen tots. Els deixem tocar els instruments i s’emocionen.” Coneixent-ne els beneficis, els membres de la colla conviden tot el veïnat a assistir a un assaig i demanen al barri “una mica de complicitat”. “Entenem que és una activitat que pot molestar pel volum, però quan toquem la gent somriu. I és important perquè, si no, Sarrià acabarà sent un barri adormit”.
