Un món global
Judit Garrido Fontova
Puc signar un contracte des de l’ordinador? Quants tipus de signatures existeixen? Hi ha persones que directament escanegen la signatura i copien i enganxen un arxiu d’imatge en el document Word. Altres, plantegen desenvolupar una eina per signar utilitzant el ratolí o una tauleta gràfica. La qüestió és, fins a quin punt seria vàlid un contracte signat a través d’aquests mitjans?
Per respondre a aquesta pregunta hem de separar, d’una banda, la validesa de la signatura i, de l’altra, la validesa del contracte en sí mateix. En relació amb el primer, el Reglament (UE) 910/2014 (Reglament eIDAS) i la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica, ens donen la solució.
Les signatures electòniques
Es distingeixen tres tipus diferents de signatura electrònica:
— Signatura electrònica, com a tal, que es defineix com el conjunt de dades en forma electrònica, consignades juntament amb altres o associades amb ells, que poden ser utilitzades com a mitjà d’identificació del signant.
— Signatura electrònica avançada, que permet identificar el signant i detectar qualsevol canvi ulterior de les dades signades. Aquesta signatura està vinculada al signant de manera única i a les dades a què es refereix i ha estat creada per mitjans que el signant pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança, sota el seu exclusiu control.
— Signatura electrònica qualificada, basada en un certificat qualificat i generada mitjançant un dispositiu segur de creació de signatura. És a dir, seria bàsicament el certificat digital que utilitzem per a realitzar, per exemple, tràmits on
line a l’administració tributària i altres.
Doncs bé, a aquests efectes, la signatura electrònica qualificada tindrà respecte de les dades consignades en forma electrònica el mateix valor que la signatura manuscrita en relació amb les consignades en paper. És a dir, l’únic tipus de signatura electrònica a la qual la Llei atorga de manera expressa el mateix valor que la signatura manuscrita és aquesta.
En aquest context, sorgiria el següent dubte: si no es tracta d’una signatura electrònica qualificada o, almenys, una signatura electrònica avançada, el contracte no seria vàlid? Això no seria ben bé així, ja que els contractes gaudeixen de llibertat de forma. Això significa que els contractes s’han de complir independentment de com s’hagin celebrat (sempre que hi hagi consentiment, objecte i causa). No obstant això, el problema principal resideix en la possibilitat de provar que el contracte s’hagi formalitzat realment, si no podem garantir l’autenticitat de la signatura, que és el que dóna lloc al fet que sigui important tenir en compte el que s’ha comentat anteriorment sobre la signatura electrònica.
En conclusió, si signem els contractes electrònicament i no comptem amb un sistema idoni per a complir amb els requisits indicats, es podria rebatre la validesa del contracte amb més facilitat.
Judit Garrido Fontova és advocada especialitzada en noves tecnologies i protecció de dades
