Publicitat

Economia col·laborativa

spot_img

Publicat el 5.12.2017 16:00

Un món global /opinió

Judit Garrido Fontova

Internet i les noves tecnologies han impulsat models de consum alternatiu en els últims anys. La relació entre qui ofereix un producte i qui té una necessitat concreta està canviant de manera significativa. Un dels models que més seguidors ha aconseguit dia rere dia és l’economia col·laborativa, basada a prestar, llogar, comprar o vendre productes en funció de necessitats específiques més que no pas en funció de beneficis econòmics. De fet, en aquest sistema és possible que els diners no siguin l’únic valor d’intercanvi per a les transaccions.

Publicitat

Els serveis són considerats béns d’intercanvi. Per exemple, una persona que pugui oferir allotjament a una altra durant uns dies, pot intercanviar aquest servei per unes classes d’anglès o francès. Com el seu propi nom ho indica, és un model centrat en la col·laboració i l’ajuda mútua. Actualment, gairebé tots els sectors de l’economia ja compten amb negocis col·laboratius.

Publicitat

El concepte d’economia col·laborativa és molt més ampli del que sembla en un principi. Dins el mateix sistema de col·laboració, també anomenat «economia compartida», hi ha diversos tipus de relacions que varien en funció de les necessitats i els productes:

1. Consum col·laboratiu. Utilitza plataformes digitals a través de les quals els usuaris es posen en contacte per intercanviar béns o articles, gairebé tots de forma gratuïta i altruista, com AirBnB, Uber o Wallapop.
2. Coneixement obert. Són totes aquelles modalitats que promouen la difusió del coneixement sense barreres legals o administratives. Poden presentar-se en el dia a dia o a través de plataformes informàtiques a les quals acudeixen usuaris amb necessitats.
3. Producció col·laborativa. Es tracta de xarxes d’interacció digital que promouen la difusió de projectes o serveis de tota mena. La diferència amb els dos models anteriors és que el que s’ofereix també es produeix en el si d’aquestes xarxes.
4. Finances col·laboratives. Microcrèdits, préstecs, estalvis, donacions i vies de finançament s’inclouen en aquest subgrup de l’economia col·laborativa. Els usuaris es posen en contacte per satisfer necessitats en qualsevol d’aquests aspectes. El millor exemple el veiem en el crowfunding, model de finançament per a aquells que desitgin aportar capital a certes iniciatives de forma desinteressada

Principals beneficis del consum col·laboratiu:

1. Desenvolupament sostenible. L’economia col·laborativa estimula el segon ús dels productes. Allò que algú ja no necessita pot tenir un nou destinatari en alguna xarxa de contactes.
2. Gestió de recursos. Un altre principi de l’economia col·laborativa és que si a algú li serveix una cosa, el més probable és que a una altra persona també. Per què no compartir-la? El millor exemple són els cotxes de carretera, que poden servir per dur diversos passatgers amb destinacions pròximes.
3. Major oferta. Els productes amb un segon ús i els serveis compartits amplien l’oferta dels mercats tradicionals. Sense l’economia col·laborativa, és possible que aquests mai veiessin la llum.

Si bé és cert que les institucions internacionals, com la Comissió Europea, ja s’han pronunciat sobre l’economia col·laborativa indicant que genera noves oportunitats per a consumidors, empresaris i particulars, també és cert que avui dia aquest fenomen en creixement també ha posat de manifest la necessitat de què les normes evolucionin i reconeguin les noves realitats i els nous models, aportant la seguretat jurídica necessària per als que hi participen.

Judit Garrido Fontova és advocada especialitzada en noves tecnologies i protecció de dades

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Enjardinaments al complex esportiu de Can Caralleu

És molt lloable que la direcció tingués la iniciativa d’identificar les principals espècies botàniques, mitjançant un cartell amb el nom comú i científic

Els partits polítics de Sarrià-Sant Gervasi fan balanç en l’equador del mandat

Després de dos anys d'alcaldia de Jaume Collboni, els consellers de Junts, PP, PSC, BComú i ERC miren al passat i fan propostes de futur

Jesuïtes Sant Gervasi i el Casal Sant Ildefons: una aliança transformadora a través del TR i el voluntariat

La proposta educativa combina l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social, permetent que els estudiants col·laborin setmanalment amb diferents entitats del barri i la ciutat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]