Un món global
Judit Garrido Fontova
És delicte insultar o, fins i tot, incitar a l’odi en un xat de WhatsApp? S’ha de considerar privat l’escrit? Encara que són molts els dubtes de les conseqüències jurídiques, s’ha de considerar que la quantitat de participants que formen part del grup sí que importa. Tanmateix si els participants són policies, com el cas de les converses destapades fa unes setmanes. Uns comentaris en els quals alguns dels més de cent participants —tots ells policies municipals de Madrid— lloen a Hitler, insulten immigrants i fins i tot, amenacen a l’agent que ha denunciat els fets. I això últim, un delicte d’amenaces, és el que de moment investiga un jutjat de Madrid, al qual va acudir aquest agent per demanar una ordre d’allunyament.
Al marge del recorregut penal d’aquest assumpte o que l’Ajuntament ja ha actuat contra tres d’aquests agents -els ha suspès temporalment de les seves funcions, amb retirada de l’arma i la credencial per reglament-, el debat suscitat es centra a determinar si els comentaris abocats en un xat privat poden ser constitutius de delictes d’odi, enaltiment o d’injúries. Si bé existeixen precedents en una direcció i l’altra, la veritat és que els experts no es posen d’acord a l’hora d’atribuir a comentaris privats, siguin de l’índole que siguin, un càstig penal. I és aquí on resideix la polèmica amb els agents municipals.
Pràcticament ningú nega que el xat sigui un fòrum privat, però s’ha de tenir clar que el nombre de persones que formen aquest grup importa i que, per tant, els possibles delictes en què es puguin incórrer depenen molt de la possibilitat que puguin fer-se públics. En aquest sentit, si estàs al carrer i et graven comentant algun acte concret, no es pot al·legar intromissió perquè es sap que s’està exposat al públic, una altra cosa és que ens gravin dins d’un cotxe a les fosques en un descampat perquè en aquest cas esperàvem tenir aquesta intimitat.
És el que s’anomena, expectativa de privacitat i més quan es tracta de situacions en les quals els comentaris basats en amenaces procedeixen d’autoritats de control com els policies. És a dir, els agents hauran de demostrar que aquestes opinions no tenen res a veure amb l’exercici del seu treball. En molts casos, juristes i penalistes sostenen que «de manera evident» i «clara» alguns dels comentaris d’aquest xat són constitutius d’un delicte d’odi, tipificat en el Codi Penal. El Codi contempla que es podrà incórrer en el mencionat delicte «a través d’un mitjà de comunicació social, per internet o mitjançant l’ús de tecnologies de la informació, de manera que es faci accessible a un elevat nombre de persones».
En definitiva, en aquests supòsits s’ha de valorar el risc que aquests comentaris transcendeixin més enllà de l’àmbit del fòrum en qüestió, tot i que la línia és molt difusa. Un altre assumpte que pot complicar a aquests policies si alguns dels seus comentaris arriben als tribunals, és el fet que han estat proferits per agents de l’autoritat. Caldria veure si ho van fer en horari laboral i si els van escriure a títol individual.
Judit Garrido Fontova és advocada especialitzada en noves tecnologies i protecció de dades
