Societat
Jesús Mestre Campi
Serà just el judici sobre els presos polítics catalans? El CDR Galvany i Augusta va proposar una xerrada-debat el 22 de gener, a la Institució Cultural del CIC, a partir del pressupòsit que el Tribunal Suprem espanyol està preparant una injustícia. Els ponents eren Josep Costa, vicepresident del Parlament de Catalunya, Aurora Madaula, diputada al Parlament, i Joaquim Jubert de l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civil; va moderar Elena Bulet, periodista d’El Jardí. Els tres ponents se’ls ha de situar propers a Junts per Catalunya i al president Carles Puigdemont.
© Maria Ferrés Amat / Creative&Photography / mariaferresamat.com
Tot i que la sensació entre els presents era la de no haver sentit massa coses noves, sí cal dir que les exposicions més interessants van venir de part de Joaquim Jubert. El jurista va dir que els presos disposen d’un gran equip d’advocats, molt ben avingut, i que espera que el judici pugui portar a una “indignació positiva”: s’ha d’aconseguir que hi hagi sentències absolutòries; si són inculpatòries, pot portar a una nova onada de desobediència. En aquest sentit, és clau que hi hagi a la sala observadors internacionals. I Jubert té la sensació que entre els juristes espanyols, sobretot andalusos i d’altres comunitats, hi ha petits moviments: comencen a no veure tant clar el discurs oficial, això de la “rebel·lió”. També va animar a tothom a enviar cartes als presos, ja que això els anima molt i deixa molt parats als funcionaris de presons, i a contribuir a la caixa de solidaritat. Aquests judicis són cars.
Elena Bulet va preguntar als ponents sobre quan es dictarà la sentència. No hi va haver quòrum, ja que Costa pensa que serà just després de les eleccions, mentre Jubert pensa que sí el judici acaba abans de les eleccions, les sentències poden trigar força temps. Tots tres, però, coincidien en el fet que no s’absoldrà als encausats, però que les sentències no seran molt dures…
Com parar la injustícia? Cal persistir, però pacíficament. Així i tot, si el judici no és transparent, la indignació serà la benzina per a mobilitzar-se.
