El Racó del Veïnat
Montse Carranza i Milián
Un familiar em va regalar el llibre La Tresse, fa un parell de Nadals. L’autora francesa, Laetitia Colombani, crec que es mereix unes línies d’agraïment a la seva gran aportació a la literatura, el cinema, i per la seva anàlisi sociològica del món en què vivim. Un vídeo sobre l’autora el vam veure, sentir i comentar a classe. El seu llibre em va fer reflexionar durant un temps. Els mesos van transcórrer ràpidament, i un parell d’hiverns després, tornàvem a buscar alguna pel·lícula francesa per veure i escoltar. Semblava ben estrany que no n’hi aparegués cap en cartellera, en el nostre barri, i més enllà.
Després d’alguns comentaris al respecte, i protestes. Al final en van aparèixer tres, de molt bones: Anatomie d’une Chute, de la directora francesa Justine Triet, premi Palma d’Or al festival de Cannes 2023 per la seva pel·lícula. També La Passion de Dodin Bouffant, del director Tran Anh Hung, gran admirador de la gastronomia francesa, i també de l’actriu Juliette Binoche. Quedant finalment aquesta pel·lícula representant de França en els Oscars de Hollywood. Per sorpresa, finalment vam veure al cinema La Tresse, i ara si, vaig decidir que la reflexió que havia tingut temps enrere l’havia de transmetre i escriure.
L’autora francesa Laetitia Colombani, no és només una bona escriptora i directora de cinema, si no també una profunda i analítica pensadora, coneixedora de diferents cultures, idiosincràsies, idiomes, realitats socials i econòmiques de la situació de la dona, i de les seves barreres, de la seva gran lluita per tirar endavant la seva vida, dels seus drets més bàsics, la seva formació, professió per davant de tot, fins i tot lluitant i amagant la malaltia, per no malmetre la seva carrera.
La Tresse, la trena enllaça els cabells de tres dones de diferents cultures com a símbol, i com una realitat del seu dret a l’honor, la seva força, la seva saviesa, per millorar la seva vida, fins a arribar a la meta dels seus propòsits.
La petita Laetitia i la seva mare Smita a la India, mereixen un món amb més perspectives, dins de la seva cultura dominada per les castes, i els seus prejudicis. Giulia a Palermo remunta el negoci familiar, després de la mort del seu admirat, i estimat pare, superant altres penalitats. I Sarah l’executiva canadenca conscient de l’abisme entre els diferents preceptes legals en contra de la discriminació, i sentir la crua realitat, lluita pel seu dret a la intimitat, i de mantenir-se en la seva carrera professional, ignorant quasi la seva malaltia, tot i que lluitant també pel dret a la vida.
Una pel·lícula lluminosa, dinàmica i moderna, reflexiva, i trilingüe. La directora Laetitia Colombani amb la seva intel·ligència, i perspectiva de dona occidental francesa, ajuda a mostrar amb aquest entramat comercial de la trena, i els seus cabells, la força anímica, espiritual i física en la lluita d’aquestes dones exemplars, que milloren la qualitat de les seves vides, professions i negocis. Gràcies.
