Publicitat

La plaça Cardona, l’antic espai popular de Galvany enmig de diverses indústries

Actualment, s'inicien les obres d'adequació de l'àrea de joc, en el marc del Pla Endreça de l'Ajuntament

Publicat el 2.3.2025 9:00

Cultura

Jesús Mestre

La plaça Cardona és un espai urbà situat al carrer de Laforja, entre els carrers de Santa Peronella i de Moliné, al centre del barri de Galvany. Comprèn un dels veïnats més antics de Sant Gervasi de Cassoles, ja que el 1850 Josep Jordà i Gelabert, industrial i navilier, ja estava urbanitzant el lloc. És un indret on coincideixen diverses finques, com les de Laforja, Vidal, Mariné i sobretot la família Rosés, que, juntament amb els Jordà, van tenir-hi un paper fonamental. S’ha de destacar Pau Rosés i Calvet (Sarrià, 1812 – Sant Gervasi, 1888), que fou alcalde de Sant Gervasi entre 1863 i 1868. El nom de la plaça és una dedicació a la seva primera dona, Margarida Cardona i Prats, que va morir el 1849 quan s’iniciava la urbanització de la plaça.

La plaça Cardona generà un espai popular envoltat de grans finques, com les de Rupert Santaló, Laforja o el col·legi de les Dames Negres, que van arribar a Galvany el 1867. Aquest caràcter popular el condicionà el progressiu establiment de diverses indústries, com la fàbrica d’orgues de Gaietà Vilardebó i Ginesta, el 1875; la sederia Torres, Soler i Companyia, i la fàbrica de cintes de goma elàstica de Miquel Torns i Bofill. Aquestes fàbriques van propiciar la construcció de cases per als treballadors a la mateixa plaça o als entorns. El 1895, la plaça Cardona ja era del tot urbanitzada i configurà un veïnat que destacava amb els terrenys verges de la rodalia. El 1930, el veïnat s’havia estès fins als carrers de Marià Cubí i Oliana, i entre Alfons XII i Camp d’en Vidal.

Publicitat

Actualment, la plaça Cardona manté el caràcter popular i la vitalitat social i comercial, conjuntament amb el pròxim carrer de Marià Cubí. Al mateix temps, però, amb el petit jardí infantil que s’ha construït recentment i els carrers de vianants de Santa Peronella i de Moliné, configura un espai recollit i tranquil al mig de la intensa activitat urbana que caracteritza Galvany.

Plànol de Vicenç Martorell de 1928, amb la plaça Cardona i la seva rodalia, entre els carrers de Muntaner, a l’esquerra, i Balmes, a la dreta. A la cantonada de Muntaner amb Madrazo hi havia la finca i palauet de Rupert Santaló. A sota, a la cantonada amb Marià Cubí, hi ha la finca de la família Fabra, avui dita de Muñoz Ramonet. A la dreta de la plaça, a la cantonada d’Alfons XII amb Laforja, hi ha les pistes i seu social del Tenis Barcino.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf
spot_img

Mor el poeta sarrianenc Frederic Bou

Autor de diferents llibres de poesia i narracions biogràfiques, com ara la Història de Sarrià en vers, era un incansable difusor de la cultura catalana i sarrianenca

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

La Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet serà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català

Les obres de rehabilitació, que costaran 2,8 milions d'euros, estan previstes a partir del setembre de 2026; l'acord s'inscriu en el procés de redefinició dels usos del conjunt de la finca perquè sigui un espai cultural de projecció nacional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí