Societat
Jordi Muñoz Gonzalez
Barcelona disposa, per primera vegada, d’un mapa detallat sobre la circulació de bicicletes i patinets, carrer per carrer. Es tracta del primer estudi de circulació de bicicletes a Barcelona, i ha estat elaborat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), amb la col·laboració del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i la participació de 43 voluntaris a través de la plataforma BiciZen.
Els investigadors han estimat la intensitat mitjana diària (IMD) en més de 20.000 trams viaris de la ciutat. El model conclou que, de mitjana, circulen per Barcelona unes 3.284 bicicletes i patinets al dia. La major part dels desplaçaments es produeixen a les vies amb carrils bici segurs i continus, mentre que als carrers sense infraestructura específica l’ús és molt més baix. També s’hi detecta una clara desigualtat de gènere: un 70,5% dels usuaris són homes i només un 29,5% dones, sobretot en els trams sense carrils protegits.
El cas de Sarrià – Sant Gervasi
Al districte, el relleu hi té un pes clau: les pujades i baixades dificulten l’ús quotidià de la bicicleta i en redueixen la circulació. Els fluxos més destacats es registren als trams que connecten amb la Diagonal i altres vies principals amb carril bici, mentre que als barris més elevats i als carrers amb forts pendents la presència de bicicletes i patinets és gairebé testimonial.
Tot i que la xarxa ciclista de Barcelona arriba als 270 km, Sarrià – Sant Gervasi continua sent un dels districtes amb menys quilòmetres de carrils bici urbans. Hi ha trams concrets, com els del parc de l’Oreneta (658 m), Doctor Fleming (270 m) o Tuset (255 m), però la connectivitat amb la resta de la ciutat és encara limitada. En paral·lel, el districte ha incorporat noves estacions de Bicing, moltes amb bicicletes elèctriques, pensades per ajudar a superar els desnivells del territori.
La mobilitat escolar és un altre indicador rellevant: només un 42% dels alumnes del districte van a l’escola a peu o en bicicleta, mentre que un 58% ho fan en cotxe, percentatge superior a la mitjana de la ciutat i que evidencia el repte de reduir el trànsit escolar motoritzat.
Ciència ciutadana per entendre la mobilitat
Una de les aportacions més destacades de l’estudi és el paper de la participació ciutadana. Gràcies a les observacions recollides per voluntaris en punts sense comptadors automàtics, s’han pogut ajustar millor les estimacions i obtenir una imatge més realista de la mobilitat ciclista als barris.
Eina per a la planificació
Els autors destaquen que aquest primer mapa ciclista és només un punt de partida. Les dades obtingudes són essencials per orientar futures actuacions, des de la millora de la seguretat viària fins a l’ampliació de la xarxa de carrils bici. A Sarrià – Sant Gervasi, els resultats posen de manifest que fomentar l’ús de la bicicleta implica crear connexions segures i contínues amb la resta de la ciutat i, sobretot, pensar en solucions adaptades a l’orografia del districte.
En definitiva, les conclusions confirmen una tendència clara: allà on hi ha infraestructures ciclistes de qualitat, l’ús de la bicicleta creix; on no n’hi ha, i especialment en zones amb pendent, la mobilitat ciclista continua sent molt limitada.
