Societat
Sofia Puvill Balcells
Prop de dos quarts de sis de la tarda, el local de la Parròquia de la Pau, engalanat i vestit per a l’ocasió, ja acollia a un gran nombre de persones que formen part de la família d’Ajuda a la Infància Sense Recursos (AIS). L’associació, ubicada al carrer de Craywinckel, al Putxet, va fundar-se el 2001, de la mà de Lourdes Arqué, motivada per la seva pròpia experiència: ser mare d’un fill amb paràlisis cerebral. Tot i que pel nom de l’entitat s’entén que treballa amb la infància, “el nom es va quedar així perquè va començar sent un grup infantil”, explica la Núria, Coordinadora d’Activitats de l’AIS. “Es va anar sumant tanta gent fins a convertir-se en la casa de persones de totes les edats”, detalla. Avui dia, ja són 449 voluntaris, segons el cens d’aquest any, i la covid no ha aturat ni de bon tros la tasca i la feina fan.
Persones amb un alt grau de dependència
El fet que el fill de la Lourdes, presidenta de l’associació, i que ella portava viatjant i fent voluntariats arreu durant molts anys, va desencadenar en el naixement de l’AIS. Un gran projecte que dona resposta a necessitats que, fins al moment, no estaven ben cobertes ni tenien l’atenció que mereixien. A més, “hi ha moltes entitats que treballen amb la discapacitat, però poques amb un grau de dependència tan alt”, explica la Núria; i és que AIS acompanya a persones amb un grau de dependència d’entre el 80% i el 100%
La tasca bàsica de l’entitat és fer de nexe entre persones que volen fer voluntariat, i persones amb discapacitat. S’encarreguen de contactar amb escoles, empreses, i amb crides de voluntariat que tenen amb les diferents associacions juntament amb les quals treballen en xarxa. AIS acompanya a moltes persones amb discapacitat i, un dels seus punts forts és la col·laboració amb residències de la tercera edat i l’organització de sortides els caps de setmana, en el marc del programa RESPIR: “Només som nosaltres que ho fem, l’única a nivell de barri i m’atreviria a dir a nivell de Barcelona”, explica la Núria.
La màgia dels voluntaris i familiars
La Pilar porta “tota la vida” fent de voluntària. Ella, diu, sempre ha tingut alguna cosa a fer pels altres, però el més important ve quan el 2008 coneix AIS. “Per mi ser aquí és com una necessitat, com una droga”, explica. Recorda amb especial emoció els somriures, les abraçades que es donaven: “fem una trobada una vegada al mes i és tan especial (…) per mi conèixer aquestes persones que donen tant sense mesura de canvi és vida”, concreta. I no només fa de voluntària, sinó que la Pilar porta formant voluntaris des de fa molts anys. Tots aquests comencen amb setze anys i ja acompanyen a nens que es troben ingressats. “Jo vaig pel carrer i em coneixen”, diu rient.
La Felisa -“Feli” tal com la coneixen- va ser la cuidadora d’una noia amb paràlisi cerebral durant vint-i-nou anys, des del 1987 fins al 2013. A partir del 2007, però, va passar a formar part de l’AIS. Des de llavors, s’ha convertit en una de les essències de la família: “No es pot explicar, els voluntaris es bolquen tan amb els minusvàlids que és extraordinari, i ara que jo ja no puc, es porten tant bé amb mi”, deixa anar entre llàgrimes. “Com no puc fer res ara volen que vagi a tot arreu, i s’ofereixen a ajudar-me; em diuen, abans ho has fet tu, estic tan agraïda”, explica la Feli, visiblement emocionada.
La Lucia és mare d’un nen de deu anys amb una malaltia rara. Es tracta d’una síndrome desconeguda, i explica que des que tenia ell un any està amb l’AIS. “L’acollida que he tingut és molt maca, fan moltes activitats per ells”. A través de l’entitat ha pogut conèixer a moltes persones, amb diferents històries: “Veus que no estàs sola, que hi ha altres famílies que també tenen problemes, i el meu fill es troba molt feliç aquí”, diu, agraïda.
Les tasques i accions de l’entitat
RESPIR són les sortides de cap de setmana i d’oci inclusiu que duu a terme AIS. S’emporten a persones de totes les edats a una casa rural, amb un alt grau de discapacitat, no només infantil, i tot l’equip de voluntaris, peça clau per al desenvolupament d’activitats i cures de les persones usuàries. En funció de l’època de l’any AIS s’enfoca en un projecte o un altre. “Ara començarem AIS Nadal, i farem calendaris d’advent amb rotlles de paper reciclat que regalem, a usuaris, persones de la tercera edat a residències i nens amb situació d’exclusió social del CRAES” (Centres Residencials d’Acció Educativa), explica la coordinadora. També munten tallers, i fa poc van començar teràpia de gossos assistida, que va haver-se de començar via Zoom, per les restriccions que marcava la situació sanitària. “Quan vingui Pasqua farem ‘Enrotlla’t’, és a dir, confeccionar mones i per Sant Jordi, roses, que ens ajuden a fer-les i després les venem”.
Tot i les múltiples activitats que organitzen, el projecte del qual es nodreix principalment l’associació són les sortides de cap de setmana. “L’equip de voluntaris és enorme, abans érem 90 persones, però a la darrera sortida en vam ser 30, per la covid”. Una tasca primordial i de la qual neixen moltes petites iniciatives, que sovint han estat guardonades: un 2n premi Fundació Telefònica per al programa “La Finestra”, un rodatge de diversos capítols de les sortides de cap de setmana-, i el reconeixement del premi Lluís Martí de voluntariat. Enguany AIS celebra vint anys d’existència, i que en siguin molts més.
