10.2 C
Sant Gervasi
| Dijous 03 de desembre de 2020 |

Al Jardí amb… David Ruiz

El periodista David Ruiz: "Crec que la màgia de la professió és tenir l’oportunitat d’explicar històries"

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

El Llibre del Veí

Sandra Palau

Has pensat mai tot el que pot encendre la curiositat? Emocions, atreviment, aprenentatge… Sí, sempre intento que m’acompanyi, però avui, més que mai, m’hi submergeixo mentre passejo amb ell, el David. Amb el dibuix d’un generós somriure em convida a descobrir-lo.

És un home inquiet, amb les mans carregades de projectes i noves il·lusions. Defuig de la rutina, creu en la sort i es considera afortunat. David Ruiz va arribar a Barcelona fa més de vint anys, deixant una estabilitat professional a València per endinsar-se en una aventura. Tot va començar en un màster de periodisme impartit per Josep Cuní… Es va enamorar de la ciutat mentre teixia amb força la devoció per la professió. I embriagada de curiositat intento esbrinar cada racó, des de la passió del cor fins a “l’humorning” d’Arusitys. Des de la redacció en un programa de televisió, fins a la darrera pàgina d’un nou llibre. I aquí seguim, asseguts al parc… I sí, encesos de curiositat.

Quina és la màgia de la teva professió?

Crec que la màgia és tenir l’oportunitat d’explicar històries…

Quan vas descobrir que volies ser periodista?

Recordo que quan tenia 12 anys, a casa dels meus avis, sovint jugava a ser locutor de ràdio. Agafava un radiocasset i creava el meu propi programa.

“El poder de les paraules en l’escriptura és màgic”

Aleshores… Si ara haguessis d’escollir només un mitjà, seria…

De jovenet em fascinava la ràdio, sí… però la vida m’ha dut al món de l’escriptura. I he de dir que aquest és un món fascinant. És cert que no té la immediatesa de la ràdio o de la televisió, però el poder de les paraules en l’escriptura és màgic.

El més important per ser periodista és…

La curiositat. I després tenir les eines necessàries per redactar bé… comunicar bé. Però sobretot molta curiositat.

La curiositat va matar al gat…

No ho sé, però si realment el va matar és perquè el gat va sentir la curiositat tantes vegades que va acabar morint tot i tenir set vides.

T’has convertit en el professional que volies ser?

Doncs el periodisme que estic fent ara m’encanta. Formo part de l’equip del programa Arusitys, a la Sexta. Faig tertúlia televisiva i després vaig a la redacció del programa on faig la meva secció “Última Hora”. Però segurament la resposta seria que no, ja que força part de la meva vida he fet un periodisme que no m’emocionava…

El Cor… Com hi vas arribar?

Doncs no em va arribar, jo no el vaig buscar… El cor em va venir a buscar. Em va sortir l’oportunitat de treballar a Pronto i vaig acceptar.

¿Recordes la teva primera notícia del Cor?

I tant! La boda de Litri i la filla de Carolina Herrera.

Podries escriure un llibre de totes les anècdotes que deus tenir amb tants anys de professió…

Vaig escriure un llibre d’històries atípiques, però de gent anònima. Jo feia de redactor al programa “Cerca de ti”, d’Oscar Martínez. Un programa de testimonis. Vaig recollir en un llibre, les vint o trenta històries més impactants i colpidores. Està escrit a quatre mans amb Andrés Guerra.

(Aprofito per regalar-li Bastarda, de Sabrina Aktar, editat per La Vocal de lis. Està escrita en primera persona i també és una història ben colpidora).

I tens algun altre llibre per fer al cap?

Sí. Només diré que és una novel·la costumista. El títol és “Noventa y nueve”. Una història de 99 capítols. Algun capítol només tindrà una paraula. 99 combinacions d’un número de telèfon amb una història darrere.

“M’agrada llegir pel plaer de llegir, no de manera compulsiva”

El darrer llibre que t’ha emocionat?
M’estic llegint la trilogia de Virgine Despents. És bestial, el recomano.

El millor lloc per llegir i escriure és…
Qualsevol lloc on es respiri pau i no hi hagi soroll. M’agrada llegir pel plaer de llegir, no de manera compulsiva.

Quin superpoder t’agradaria tenir?

Tinc molt poca memòria, així que m’agradaria tenir el superpoder de visualitzar en una pantalla tots els moments de la meva vida. Els moments que o bé he sigut feliç, o bé he sigut desgraciat i no recordo.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.