El llibre del veí
Sandra Palau
Luz de Gas… Un dels llocs més emblemàtics de la ciutat comtal, un punt neuràlgic del barri de Sant Gervasi, molt més que un espai d’oci… I és que Luz de Gas posseeix un romanticisme que vesteix d’ànima.
El responsable de tot aquest encant és el polifacètic Fede Sardà. Els seus inicis nocturns van anar acompanyats de música, fent pinzellades de discjòquei… Un home de nit sí, però la seva essència va molt més enllà… Fede Sardà és proper, solidari, de mirada i to amable engalanat amb un humor punyent i a vegades negre, que t’ofereix generosament amb notes de màgia. I és que aquest és el seu objectiu, regalar-te somriures i fer-te sentir que en aquell moment res és més important. I així, descobrint una de les seves grans passions, el ping-pong, en un ambient distès i relaxat, entre amics, i gaudint de les espectaculars vistes del Club de Tennis Vall Parc, ens convida a conèixer quelcom més del seu carisma, de la seva “màgia”…
Quin és el darrer llibre que has llegit?
A casa llegim dos llibres a la setmana, la meva dona dos i jo zero. (riu) No m’agrada llegir, però recordo que el darrer llibre va ser Sostiene Pereira 
d’Antonio Tabucchi. (Aprofito per recomanar-li ¿Qué estàs pensando?, d’Amor Pérez, editat per La vocal de lis. Sí, ja sé que ell segurament no se’l llegirà però intueixo que la seva dona no es podrà resistir a esbrinar els misteris, amors i mentides d’aquestes seductores pàgines)
Quin seria el títol de la teva biografia?
Un ‘gilipolles ‘pel món (riu)
T’has convertit en la persona que volies ser?
No, en absolut. Jo en realitat volia ser bombero. I en part ho he aconseguit, m’han quedat les idees de bombero. (torna a riure)
Ets el propietari de la sala més emblemàtica i solidària de Barcelona… Luz de Gas és molt més que una sala… Quin és el secret del seu èxit?
El secret, a part de l’esforç i la dedicació és fer del personal una família.
El ping-pong, els escacs, la màgia… Alguna altra passió que vulguis confessar?
Sí, t’has deixat el sexe (riu encara més). Però a part d’aquesta podríem dir la de discjòquei, és una passió que es va convertir en professió.
Te n’adones que has triomfat a la vida quan…
Som uns privilegiats, hem tingut molta sort de néixer aquí. Per tant, te n’adones que has triomfat quan vas a fer caca i tens lavabo.
Què t’indigna?
Moltes coses, sobretot m’indignen els fantasmes.
La màgia de la nit permet…
A mi m’ha permès conèixer molta gent, i especialment, m’ha permès conèixer a Judit Mascó. (segueix rient, sempre riu)
Ajudar a persones necessitades et fa sentir…
Em fa sentir que el món és una merda perquè hi ha desigualtats.
